Dubni

Dubni
105Db
rutherfordi ← dubni → seaborgi
Ta
↑
Db
↓
(Ups)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Dubni, Db, 105
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 5, 7, d
Pes atòmic estàndard [268]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d3 7s2 (predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 11, 2 (predit)
Configuració electrònica de Dubni
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit)[1])
Densitat
(prop de la t. a.) 		29,3 (predit)[1][2] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3 (predit)[1]
(només els estats d'oxidació en negreta es coneixen experimentalment)
Energies d'ionització
(més) 		1a: 664,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.546,7 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.378,4 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 139 (estimat)[1] pm
Radi covalent 149 (estimat)[3] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos (predit)[4]
Dubni té una estructura cristal·lina cúbica centrada en el cos
Nombre CAS 53850-35-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del dubni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
262Db sin 34 s[5][6] 67% α 8,66,8,45 258Lr
33% FE
263Db sin 27 s[6] 56% FE
41% α 8,36 259Lr
3% ε 263mRf
266Db sin 22 min[6] FE
ε 266Rf
267Db sin 1,2 h[6] FE
268Db sin 29 h[6] FE
ε 268Rf
270Db sin 23,15 h[7] FE
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 5 segons

El dubni és l'element químic de símbol Db i nombre atòmic 105. És extremament radioactiu: l'isòtop més estable que se'n coneix, el dubni 268, té una semivida d'unes 16 hores, cosa que en dificulta l'estudi.

Es tracta d'un element sintètic, és a dir, que no existeix en la natura. L'Institut Unificat de Recerca Nuclear (IURN) de la Unió Soviètica fou el primer a anunciar-ne el descobriment el 1968, seguit pel Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley dels Estats Units el 1970. Tots dos equips van proposar els seus noms per al nou element i els van utilitzar sense aprovació formal. La llarga disputa es va resoldre l'any 1993 mitjançant una investigació oficial de les afirmacions del descobriment del Grup de Treball de Transfermium, format per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada, donant lloc al reconeixement oficial del descobriment entre ambdós equips. L'element es va anomenar formalment dubnium el 1997 per la ciutat de Dubnà, on està situat el IURN.

La investigació teòrica estableix el dubni com a membre del grup 5[8][9] a la sèrie 6d de metalls de transició, situant-lo sota el vanadi, el niobi i el tàntal. El dubni hauria de compartir la majoria de propietats, com ara la seva configuració electrònica de valència i tenir un estat d'oxidació dominant +5, amb els altres elements del grup 5, amb algunes anomalies degudes als efectes relativistes. Una investigació limitada de la química del dubni ho ha confirmat. Els experiments de química de solucions han revelat que el dubni sovint es comporta més com el niobi que el tàntal, trencant les tendències periòdiques.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements (en anglès). 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. ↑ Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties» (en anglès). Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, p. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498.
  3. ↑ Chemical Data. Dubnium - Db, Royal Chemical Society
  4. ↑ Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals» (en anglès). Physical Review B, 84, 11, 2011. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  5. ↑ Münzenberg, G.; Gupta, M. Production and Identification of Transactinide Elements, 2011, p. 877. DOI 10.1007/978-1-4419-0720-2_19. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Six New Isotopes of the Superheavy Elements Discovered. Berkeley Lab. News center. October 26, 2010
  7. ↑ Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, 104, 14, 2010, p. 142502. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502.
  8. ↑ «Dubni». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Dubni». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.