ELIZA

ELIZA
Tipusprogramari Modifica el valor a Wikidata
EpònimPigmalió Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Dispositiu d'entradainterfície d'usuari de llenguatge natural Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Joseph Weizenbaum Modifica el valor a Wikidata
Més informació
MobyGameseliza Modifica el valor a Wikidata

ELIZA és un primer programa informàtic de processament del llenguatge natural creat entre 1964 i 1966 [1] al MIT per Joseph Weizenbaum .[2][3] Creada per explorar la comunicació entre humans i màquines, ELIZA va simular la conversa utilitzant una metodologia de concordança i substitució de patrons que donava als usuaris una il·lusió d' enteniment per part del programa, però no tenia cap representació que es pogués considerar realment comprenent el que es deia per cap dels dos. festa.[4][5][6] Mentre que el programa ELIZA en si es va escriure (originalment) [7] en MAD-SLIP, les directives de concordança de patrons que contenien la major part de la seva capacitat de llenguatge es van proporcionar en "scripts" separats, representats en una representació semblant al Lisp. El guió més famós, DOCTOR, simulava un psicoterapeuta de l'escola rogeriana (en què el terapeuta sovint reflecteix les paraules del pacient al pacient),[8][9] i utilitzava regles, dictades al guió, per respondre. amb preguntes no direccionals a les entrades dels usuaris. Com a tal, ELIZA va ser un dels primers chatterbots ("chatbot" modernament) i un dels primers programes capaços d'executar la prova de Turing .[10]

El creador d'ELIZA, Weizenbaum, pensava que el programa fos un mètode per explorar la comunicació entre humans i màquines. Es va sorprendre i sorprendre que persones, inclosa la secretària de Weizenbaum, atribuïssin sentiments humans al programa informàtic.[3] Molts acadèmics creien que el programa podria influir positivament en la vida de moltes persones, especialment aquelles amb problemes psicològics, i que podria ajudar els metges que treballen en el tractament d'aquests pacients.[3] [11] Tot i que ELIZA era capaç de participar en el discurs, no podia conversar amb la veritable comprensió.[12] Tanmateix, molts usuaris primerencs estaven convençuts de la intel·ligència i la comprensió d'ELIZA, malgrat la insistència de Weizenbaum en el contrari.[6] El codi font original d'ELIZA havia desaparegut des de la seva creació a la dècada de 1960, ja que no era habitual publicar articles que incloguessin codi font en aquest moment. Tanmateix, més recentment, el codi font MAD-SLIP s'ha descobert als arxius del MIT i s'ha publicat a diverses plataformes, com archive.org.[13] El codi font té un gran interès històric, ja que demostra no només l'especificitat dels llenguatges i tècniques de programació en aquell moment, sinó també l'inici de l'abstracció i l'abstracció de programari com a mitjà per aconseguir una programació de programari sofisticada.

  1. ↑ «Alan Turing at 100». Harvard Gazette, 13-09-2012. [Consulta: 22 febrer 2016].
  2. ↑ Berry, David M. «Weizenbaum, ELIZA and the End of Human Reason». A: Baranovska. Hello, I'm Eliza: Fünfzig Jahre Gespräche mit Computern. 1st. Berlín: Projekt Verlag, 2018, p. 53–70. ISBN 9783897334670. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Weizenbaum, Joseph. Computer Power and Human Reason: From Judgment to Calculation. Nova York: W. H. Freeman and Company, 1976. ISBN 0-7167-0464-1. 
  4. ↑ Norvig, Peter. Paradigms of Artificial Intelligence Programming. Nova York: Morgan Kaufmann Publishers, 1992, p. 151–154. ISBN 1-55860-191-0. 
  5. ↑ Weizenbaum, Joseph Communications of the ACM, 9, 1-1966, pàg. 36–35. DOI: 10.1145/365153.365168.
  6. ↑ 6,0 6,1 Baranovska. Hello, I'm Eliza fünfzig Jahre Gespräche mit Computern. 1st. Bochum: Bochum Freiburg projektverlag, 2018. ISBN 978-3-89733-467-0. OCLC 1080933718. 
  7. ↑ «ELIZAGEN - The Original ELIZA» (en anglès americà). sites.google.com. Arxivat de l'original el 2021-08-13. [Consulta: 31 maig 2021].
  8. ↑ Dillon, Sarah Journal for Cultural Research, 24, 1, 02-01-2020, pàg. 1–15. DOI: 10.1080/14797585.2020.1754642. ISSN: 1479-7585.
  9. ↑ Bassett, Caroline AI & Society, 34, 4, 2019, pàg. 803–812. DOI: 10.1007/s00146-018-0825-9 [Consulta: free].
  10. ↑ Marino, Mark. Chatbot: The Gender and Race Performativity of Conversational Agents. University of California, 2006. 
  11. ↑ Colby, Kenneth Mark; Watt, James B.; Gilbert, John P. The Journal of Nervous and Mental Disease, 142, 2, 1966, pàg. 148–52. DOI: 10.1097/00005053-196602000-00005. PMID: 5936301.
  12. ↑ Shah, Huma; Warwick, Kevin; Vallverdú, Jordi; Wu, Defeng Computers in Human Behavior, 58, 2016, pàg. 278–95. DOI: 10.1016/j.chb.2016.01.004.[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Shrager, Jeff. «Finding ELIZA - Rediscovering Weizenbaum's Source Code, Comments and Faksimiles». A: Baranovska. Hello, I'm Eliza: Fünfzig Jahre Gespräche mit Computern. 2a edició. Berlín: Projekt Verlag, 2022, p. 247–248.