L'edat és el procés de d'envellir-se. El terme es refereix principalment a humans, molts altres animals i fongs, mentre que, per exemple, els bacteris, les plantes perennes i alguns animals simples són potencialment biològicament immortals.[1] En un sentit més ampli, l'envelliment pot referir-se a cèl·lules individuals d'un organisme que tenen la deixada de dividir-se, o a l' població d'una espècie. També és el nombre d'anys o temps que té un ésser viu, tot i que de vegades s'usa amb el sentit de període històric. Aquesta edat se sol indicar des del moment del naixement, per tant una persona que tingui un any vol dir que ja ha passat el seu primer aniversari i que fa més d'un any que ha nascut.
En els humans, l'envelliment representa l'acumulació de canvis en un ésser humà al llarg del temps i pot abastar canvis físics, psicològics i socials.[2][3] El temps de reacció, per exemple, pot disminuir amb l'edat, mentre que els records i els coneixements generals solen augmentar. L'envelliment s'associa amb un augment del risc de càncer, malaltia d'Alzheimer, diabetis, malaltia cardiovascular, salut mental augmentada i moltes més.[4][5] De les aproximadament 150.000 persones que moren cada dia a tot el món, aproximadament dos terços moren per causes relacionades amb l'edat.[6] Algunes opcions d'estil de vida i condicions socioeconòmiques s'han relacionat amb l'envelliment.[7]
Les actuals teories de l'envelliment s'assignen al concepte de dany, pel qual l'acumulació de danys (com ara l'oxidació de l'ADN) pot provocar que els sistemes biològics fallin, o al concepte d'envelliment programat, pel qual el processos (manteniment epigenètic com la metilació de l'ADN)[8] de manera inherent pot provocar l'envelliment. L'envelliment programat no s'ha de confondre amb la mort cel·lular programada (apoptosi).
Segons l'edat, la vida de les persones es divideix en aquestes etapes (condicionades culturalment):
- embaràs (l'edat és «negativa» perquè encara no s'ha produït el naixement)
- infància
- preadolescència (pròpia de la cultura occidental)
- adolescència
- joventut
- etapa adulta
- vellesa (o tercera edat)
A vegades se celebra el pas d'una etapa a l'altra amb ritus de pas i de vegades el trànsit té conseqüències legals, com la majoria d'edat, que implica drets i deures d'adult. Usualment, però, el pas d'una etapa a una altra és informal i depèn de la percepció exterior.
5.000 / 5.000
- ↑ «Which Is the Most Significant Cause of Aging?». Antioxidants, vol. 4, 4, 12-2015, pàg. 793–810. DOI: 10.3390/antiox4040793. PMC: 4712935. PMID: 26783959.
- ↑ «Understanding the Dynamics of the Aging Process» (en anglès). National Institute on Aging. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Women & ageing». The Indian Journal of Medical Research, vol. 106, 10-1997, pàg. 396–408. PMID: 9361474.
- ↑ «Effect of aging on stem cells». World Journal of Experimental Medicine, vol. 7, 1, 2-2017, pàg. 1–10. DOI: 10.5493/wjem.v7.i1.1. PMC: 5316899. PMID: 28261550.
- ↑ Renstrom, Joelle. «Is Aging a Disease?» (en anglès). Slate Magazine, 02-03-2020. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Plantilla:Cite journal.
- ↑ «Obesity May Accelerate the Aging Process». Frontiers in Endocrinology, vol. 10, 03-05-2019, pàg. 266. DOI: 10.3389/fendo.2019.00266. PMC: 6509231. PMID: 31130916.
- ↑ Miller, Freda D.; Kaplan, David R. «To Die or Not to Die: Neurons and p63». Cell Cycle, vol. 6, 3, 2-2007, pàg. 312–317. DOI: 10.4161/cc.6.3.3795. PMID: 17264677.