L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789),[2] va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món.[3]
El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.
- ↑ ARIES, Philippe i DUBY, Georges. Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII (Volum 5). Obra citada. pàgina 197.
- ↑ Són dues dates simbòliques que només serveixen de referent.
- ↑ L'edat contemporània intensifica extraordinàriament la tendència a la modernització, però ho fa amb característiques sensiblement diferents, fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el capitalisme i la burgesia; i de les entitats polítiques: la nació i l'Estat