|
Per a altres significats, vegeu «Llibre dels Reis». |
(fa) شاهنامه  (Šâh-Nâme) | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Firdawsí Abu-Mansur Daqiqi |
| Llengua | persa |
| Publicació | Imperi dels Gaznèvides |
| Creació | 1000 1011 (Gregorià) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poema èpic |
| Personatges | Gayomart Huixang Jamshid (en)  Zahhak Angra Mainyu Kāveh Faridun Afrasiyab Babak (en) Bijan and Manijeh (en) Bahram VI Esfandiyār Faranak Farangis (en) Gordafarid (en) Garsivaz (en) Haftvād (en) Arash Abtin (en) Arnavāz Faramarz (en) Farhad (en) Garshasp (en) Giv (en) Karen (en) Īraj (en) Alexander the Great in legend (en) Kai Khosrow (en) Keshvad (en) Kay Kāvus (en) Katayoun Cosroes I Manuchehr (en) Mehrab Kaboli (en) Nowzar (en) Nariman (en) Rakhsh (en) Roham (en) Rostam Rostam Farrokhzād (en) Rudaba (en) Shaghad (en) Shahran Goraz (en) Shahrasb (Shahnameh) (en) Shahrnāz simurgh Siamak (en) Siyavush Sohrab (en) Sudabeh (en) Shirin (en) Sām Salm (en) Sassan Tahmina Tahmurath Zal (en) Tur (en) Banu Goshasp (en) Sindukht (en) Barbad (en)
|
El llibre dels reis o Xahnamé (persa: شاهنامه, Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) (
? i escolteu-ne la pronunciació en farsi) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al segle viii. Consta d'uns 60.000 versos.[1]
El treball té una importància central en la cultura persa; és considerada com una obra mestra literària, i imprescindible per a la identitat cultural etnonacional tant de l'Afganistan, com del Tadjikistan, de l'Iran i fins i tot de Turquia.[2] És considerat com la cloenda de la literatura clàssica en llengua persa.
A més de la seva importància literària, el Xahnamé, que va ser escrit en un persa pur gairebé lliure d'influxos de l'àrab, ha estat un element clau per a la recuperació del persa més pur, després de la influència exercida per l'àrab. De fet, escriure el Xahnamé en persa era per a Firdawsí una manera de lluitar per la pròpia d'identitat, perquè era considerat pels perses una llengua poc culta. Aquesta obra, molt extensa, és considerada com una obra mestra de la literatura, i recull la història de l'Imperi persa, els seus valors culturals, les seves religions ancestrals (zoroastrisme) i un sentit pregon de pàtria. Firdawsí conclou el Xahnamé en un moment en el qual la independència de l'imperi era ja amenaçada. Si bé hi ha diversos herois i heroïnes memorables de característiques clàssiques en aquesta obra, el gran heroi és el mateix imperi.
L'historiador Alí ibn al-Athir el va qualificar d'«Alcorà persa», i malgrat que aquest títol no s'usa correntment entre els parlants farsi (persa de l'Iran)/dari (persa de l'Afganistan), mostra la importància d'aquesta obra.
Aquest llibre també és important per als 200.000 zoroastrians que queden al món, ja que permet relacionar els inicis del zoroastrisme amb la desfeta del darrer rei zoroàstric a mans dels invasors àrabs. I mostra com el sufisme sorgeix de la barreja del misticisme zoroàstric amb la religió musulmana.[3]
- ↑ Lalani, Farah. «A thousand years of Firdawsi’s Shahnama is celebrated». TheIsmaili.org, 13-05-2010. Arxivat de l'original el 2013-08-05. [Consulta: 24 maig 2010].
- ↑ Ashraf, Ahmad. «"Iranian Identity iii. Medieval Islamic Period"» (en anglès). Encyclopedia Iranica. Columbia University, 15-12-2006. Arxivat de l'original el 2010-05-05. [Consulta: 5 gener 2011].
- ↑ Malik, Jamal; Hinnells, John R. Sufism In The West (en anglès). Routledge, 2006, p.59. ISBN 0415274087.