El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615. És l'obra més rellevant de la literatura castellana; tant és així que l'idioma castellà també s'anomena la lengua de Cervantes. El 1614 aparegué una continuació apòcrifa, signada amb el nom d'Alonso Fernández de Avellaneda.[1]
El Quixot va marcar el començament del realisme com a estètica literària i va crear el gènere literari de la novel·la moderna: la novel·la polifònica, d'amplíssim influx posterior. Mitjançant el cultiu de l'escriptura desencadenada Cervantes podia mostrar-se èpic, líric, tràgic i còmic en el gresol genuí de la paròdia de tots els gèneres. El Quixot és la primera obra desmitificadora de la novel·la cavalleresca i de l'amor cortès; parodiant els llibres de cavalleries Cervantes va escriure la primera novel·la moderna.
Aquesta obra situa Cervantes en un lloc preferent en la història de la literatura universal i el converteix, juntament amb Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne i Goethe en un autor canònic de la literatura occidental. El Quixot ha estat traduït a 48 idiomes.[2] Ha exercit un notable influx en la literatura universal des de la seva primera traducció a l'anglès l'any 1616. Tant és així que consta entre les primeres posicions en els rànquings de les millors novel·les de la literatura universal dels països anglosaxons.[3][4][5]