Ladri di biciclette | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Vittorio de Sica |
Protagonistes | |
Producció | Vittorio de Sica i Giuseppe Amato |
Guió | Cesare Zavattini, Vittorio de Sica, Suso Cecchi D'Amico, Oreste Biancoli, Gerardo Guerrieri, Gherardo Gherardi i Adolfo Franci |
Música | Alessandro Cicognini |
Fotografia | Carlo Montuori |
Muntatge | Eraldo Da Roma |
Distribuïdor | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1948 |
Durada | 90 min |
Idioma original | italià |
Color | en blanc i negre |
Format | format acadèmic |
Pressupost | 133.000 $ |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema d'art i assaig |
Tema | bicycle theft (en) |
Lloc de la narració | Roma |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
El lladre de bicicletes (en italià Ladri di biciclette)[1] és una pel·lícula italiana dramàtica de 1948 dirigida per Vittorio de Sica. Es considera com una de les pel·lícules emblemàtiques del neorealisme italià. En 1954, la revista Sight and Sound va publicar la seva primera llista de les "deu millors pel·lícules mai fetes", Ladri di biciclette estava en primer lloc en aquesta llista.[2] El 1962 va ser posada en el setè en la mateixa llista.[3] Ocupa un dels primers deu llocs en la llista de "Les 50 pel·lícules que hauries de veure als 14 anys". Ha estat doblada al català.[4]
La pel·lícula està basada en la novel·la homònima escrita per Luigi Bartolini en 1945 i adaptada a la pantalla gran per Cesare Zavattini.[5] El relat narra un accident de la vida quotidiana d'un treballador. Aquest accident consisteix en el robatori de la bicicleta amb la qual treballarà. Aquest acte seria banal si no es tingués en compte el context de la societat italiana de 1948 en què se situa la pel·lícula. L'elecció de la bicicleta com a objecte clau del drama és característic dels costums urbans italians, i alhora, d'una època en la qual els mitjans de transport mecànics són encara escassos i costosos.