Eleccions generals espanyoles de 1869

Eleccions generals espanyoles de 1869
 ← 1867 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1871 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 gener 1869 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés del Sexenni Democràtic
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Joan Prim i Prats  — Partit Progressista
0
Vot electoral 236
Francesc Pi i Margall  — Partit Republicà Democràtic Federal
0
Vot electoral 85
Carles de Borbó i Àustria-Este  — Comunió Catòlica Monàrquica
0
Vot electoral 20
? ? ?
Altres
0
Vot electoral 8
José Ramón Bugallal
0
Vot electoral 3

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí. Foren convocades després de la Revolució de Setembre, encapçalada per Joan Prim i Prats i Francisco Serrano Domínguez que suposà l'abdicació d'Isabel II d'Espanya[1] i la fi del govern de Narváez, cap del Partit Moderat.[2][3]

En total foren escollits 352 diputats, a part dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. El general Prim encapçalà una coalició monàrquica formada pel Partit Progressista, la Unió Liberal i el Partit Democràtic, que guanyà les eleccions. El sector republicà del Partit Democràtic va formar el Partit Republicà Democràtic, encapçalat per Pi i Margall, Salmerón i Castelar, que va obtenir un bon resultat. També es presentaren els carlins, tot i que no van obtenir els resultats que esperaven.[4][5]

Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el demòcrata Nicolás María Rivero, que fou substituït el 18 de gener de 1870 pel progressista Manuel Ruiz Zorrilla. El cap de govern fou el general Prim fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, després d'aconseguir l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1869 (214 vots contra 55) i l'elecció com a rei d'Amadeu I d'Espanya.[6] L'almirall Juan Bautista Topete i Serrano organitzaren el govern fins que es convocaren noves eleccions pel març de 1871.

  1. Varela Suanzes-Carpegna, Joaquín «La Monarquía en las Cortes y en la Constitución de 1869». Historia constitucional: Revista Electrónica de Historia Constitucional, 7, 2006, pàg. 6. ISSN: 1576-4729.
  2. Ruiz, Enrique Martínez; Abreu, Consuelo Maqueda; Maqueda, Consuelo; Diego, Emilio de. Atlas histórico de España (en castellà). Ediciones AKAL, 1999, p. 98. ISBN 978-84-7090-350-2. 
  3. Nieto Sánchez, Carlos «Soberanía nacional y monarquía: la oposición republicana a la opción monárquica en la Constitución de 1869». Fides et Ratio: revista anual de Teología, Doctrina Social de la Iglesia, Ética y Deontología Profesional, 2, 2017, pàg. 65–80. ISSN: 2444-961X.
  4. Rolandi Sánchez-Solís, Manuel «El legado histórico de la I República española en el 150 Aniversario de su proclamación». Cuadernos republicanos, 111, 2023, pàg. 69–97. ISSN: 1131-7744.
  5. Serrano Lahoz, Manuel; Romero Salvador, Carmelo. Los partidos republicanos durante la Restauración (1864-1931). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 2020. 
  6. Suanzes-Carpegna, Joaquín Varela «La Monarquía en las Cortes y en la Constitución de 1869» (en castellà). Historia Constitucional, 7, 2006, pàg. 209–228. DOI: 10.17811/hc.v0i7.48. ISSN: 1576-4729.