Eleccions generals espanyoles de 1871

Eleccions generals espanyoles de 1871
 ← 1869 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1872 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data8 març 1871 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés dels Diputats
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Francisco Serrano Domínguez  — Unió Liberal
0
 
Antonio Cánovas del Castillo  — Partit Liberal Conservador
0
 
Antoni d'Orleans
0
 
Alejandro Mon y Menéndez  — Partit Moderat
0
 
Francesc Pi i Margall  — Partit Democràtic
0
 
Cándido Nocedal  — Comunió Tradicionalista
0
 
? ? ?
 Altres
0
 

Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí. Foren les primeres eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I d'Espanya, un cop s'havia aprovat la Constitució Espanyola de 1869, a instància de Francisco Serrano Domínguez, successor polític de Joan Prim i Prats.[1][2][3]

Per tal d'aprofitar la divisió existent entre els partidaris de l'antic règim (carlins, monàrquics isabelins, liberals partidaris de Narvàez), es van presentar plegats el Partit Progressista de Manuel Ruiz Zorrilla, la Unió Liberal de Francisco Serrano i el Partit Democràtic de Nicolás María Rivero, encapçalats per Serrano.

L'oposició era formada pels federalistes republicans de Pi i Margall, els carlins (que optaren aquest cop per presentar-se a les eleccions), i el Partit Moderat d'Alejandro Mon.[4] En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el progressista Salustiano de Olózaga Almandoz, que fou substituït el 6 d'octubre per Práxedes Mateo Sagasta. El president del Senat fou Francisco Santa Cruz.

El govern de Serrano va durar fins al 24 de juliol, quan fou substituït per Ruiz Zorrilla, qui el 5 d'octubre fou substituït per José Malcampo, i aquest el 12 de desembre per Práxedes Mateo Sagasta, qui davant la situació política inestable convocarà eleccions per l'abril de 1872.[2]

  1. ↑ Troncoso, Rafael; Mas, Margarita «La práctica del poder moderador durante el reinado de Amadeo I de Saboya». Revista de estudios políticos, 55, 1987, pàg. 237–272. ISSN: 0048-7694.
  2. ↑ 2,0 2,1 Higueras Castañeda, Eduardo «La desilusión monárquica del Partido Progresista: trono y democracia en el discurso radical del Sexenio (1868-1873)». Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea, 18, 2019, pàg. 39–62. ISSN: 1579-3311.
  3. ↑ Pascual Sastre, Isabel María «La corte bajo una constitución democrática. La Casa Real en el reinado de Amadeo I». La cuestión de Palacio: Corte y cortesanos en la España contemporánea. Comares, 2018, pàg. 263–299.
  4. ↑ Acle-Kreysing, Andrea. Taming the Revolution in Nineteenth-Century Spain: Jaime Balmes and Juan Donoso Cortés (en anglès). Campus Verlag, 2022-11-23. ISBN 978-3-593-45124-4.