Eleccions generals espanyoles de 1905

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1905
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data10 setembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
1903 Modifica el valor a Wikidata
1907 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
ElegitEugenio Montero Ríos Modifica el valor a Wikidata
Eugenio Montero Ríos, cap de govern

Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal masculí, després de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura. En total foren escollits 404 diputats, i vencé per majoria absoluta el Partit Liberal (inclosa la fracció demòcrata de José Canalejas), dirigit per Eugenio Montero Ríos.[1]

Fou elegit president del Congrés el liberal Antonio Aguilar, marquès de la Vega de Armijo, substituït per José Canalejas el 1906 i president del Senat José López Domínguez, substituït juliol 1906 per Eugenio Montero Ríos.

El cap de govern fou Eugenio Montero Ríos, qui va dimitir a causa de la negativa del rei a castigar els militars que provocaren els Fets del ¡Cu-Cut!.[2] Fou substituït per Segismundo Moret y Prendergast,[3]José López Domínguez i el marquès de la Vega de Armijo, fins que la forta crisi interna de lideratge dels liberals va dur a convocar noves eleccions per al 21 d'abril de 1907.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]

  1. Robles Egea, Antonio «La Conjunción Republicano-Socialista: una síntesis de liberalismo y socialismo». Ayer, 54, 2004, pàg. 97–127. ISSN: 1134-2277.
  2. Moreno Luzón, Javier «El rey de los liberales». Alfonso XIII : un político en el trono. Marcial Pons, 2003, pàg. 151–186.[Enllaç no actiu]
  3. Martínez Sanz, José Luis «El enfrentamiento Romanones-Ratibor». Hispania: Revista española de historia, 43, 154, 1983, pàg. 401–428. ISSN: 0018-2141.
  4. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  5. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.