.png)
Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu Che[1] (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.[2][3]
En la historiografia xinesa se'l considera l'emperador més important de la dinastia Han i un dels més rellevants de la història xinesa juntament amb l'emperador Taizong de la dinastia Tang i l'emperador Kangxi de la dinastia Qing. Va establir un estat centralitzat i autocràtic molt eficaç i sota el seu regnat, el país va arribar a la seva màxima extensió territorial, abastant des del Kirguizstan modern a l'oest, fins a Corea al nord-est i el Vietnam al sud. Així, la Xina va esdevenir un dels països més poderosos del món.
D'altra banda, l'emperador Wu va adoptar els principis del confucianisme com doctrina oficial de l'estat i va recuperar els "clàssics confucians", proscrits per la breu dinastia precedent, instaurant l'obligació d'ensenyar-los als futurs funcionaris. Aquesta reforma es va mantenir durant tota la resta de la Xina imperial i va tenir una influència enorme sobre civilitzacions veïnes.
- ↑ Paludan, 36
- ↑ Pollard, Elizabeth. Worlds Together Worlds Apart. 500 Fifth Avenue, New York, N. Y. 10110: W. W. Norton & Company, Inc., 2015, p. 238. ISBN 978-0-393-91847-2.
- ↑ Pirazzoli-T'Serstevens, Michèle; Bujard, Marianne; Chaussende, Damien. Les dynasties Qin et Han: 221 av. J.-C.-220 apr. J.-C. París: les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7.