Entalpia

L'entalpia (simbolitzada H, també anomenada contingut calorífic; del grec thalpein, 'escalfar') és una mesura de l'energia d'un sistema termodinàmic.[1] Inclou l'energia interna, que és l'energia necessària per crear un sistema, i la quantitat d'energia requerida per fer-li lloc desplaçant el seu entorn i per establir el seu volum i pressió.[2]

L'entalpia es defineix per la següent equació:

on (totes les unitats en SI)

  • és l'entalpia (en joules)
  • és l'energia interna del sistema (en joules)
  • és la pressió del sistema (en pascals)
  • és el volum del sistema (en metres cúbics)

L'entalpia es defineix com una funció d'estat que depèn solament de l'estat d'equilibri actual identificat per les variables energia interna, pressió i volum. És una propietat extensiva. La unitat de mesura de l'entalpia en el Sistema Internacional d'Unitats és el joule (J), però encara s'utilitzen altres unitats històriques com la unitat tèrmica britànica (BTU) i la caloria (cal).

  1. «Entalpia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 agost 2022].
  2. Mark W. Zemansky (1968), Heat and Thermodynamics, Chapter 11 (5a edició) page 275, McGraw Hill, New York.