Epistaxi

Plantilla:Infotaula malaltiaEpistaxi
Epistaxi produïda per un traumatisme facial jugant a rugbi modifica
Tipushemorràgia i símptoma nasal Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MD20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R04.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9784.7 Modifica el valor a Wikidata
CIAPR06 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0103674 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB18327 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003106 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine764719 i 863220 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKnosebleed-epistaxis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004844 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014591 Modifica el valor a Wikidata

L'epistaxi és el nom mèdic de l'hemorràgia procedent de l'interior del nas.[1] La sang també pot fluir cap a l'estómac i provocar nàusees i vòmits.[2] En casos més greus, pot sortir sang per les dues fosses nasals.[3] Poques vegades el sagnat pot ser tan important que es produeixi una pressió arterial baixa.[1] Poques vegades la sang pot pujar pel conducte nasolacrimal i sortir per l'ull.[4]

Entre els factors de risc s'inclouen traumes, com ara ficar-se el dit al nas, anticoagulants, hipertensió arterial, alcoholisme, al·lèrgies estacionals, temps sec i glucocorticoides inhalats.[5] Hi ha dos tipus: l'anterior, que és la forma més comuna; i la posterior, que és menys freqüent però més greu.[5] Les hemorràgies nasals anteriors generalment es produeixen en el plexe de Kiesselbach, mentre que les hemorràgies posteriors es produeixen generalment per l'artèria esfenopalatina.[5] El diagnòstic és per observació directa.[1]

La prevenció pot incloure l'ús de parafina al nas.[6] Inicialment, el tractament es fa generalment aplicant pressió durant almenys cinc minuts sobre la meitat inferior del nas.[7] Si això no és suficient, es pot utilitzar un tamponament nasal.[7] L'àcid tranexàmic també pot ser útil.[8] Si es continuen els episodis de sagnat, es recomana una rinoscòpia.[7]

Al voltant del 60% de les persones tenen hemorràgia nasal en algun moment de la seva vida.[9] Al voltant del 10% de les hemorràgies nasals són greus.[9] Les hemorràgies nasals poques vegades són mortals, representant només 4 dels 2,4 milions de morts als Estats Units el 1999.[10] Les hemorràgies nasals afecten amb més freqüència aquells menors de 10 anys i majors de 50 anys.[11]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ferri, Fred F.. Ferri's Clinical Advisor 2014 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2013, p. 399. ISBN 978-0-323-08431-4. 
  2. ↑ Wilson, I. Dodd. Clinical Methods: The History, Physical, and Laboratory Examinations. 3rd. Boston: Butterworths, 1990. ISBN 978-0409900774. 
  3. ↑ Krulewitz, NA; Fix, ML «Epistaxis.». Emergency Medicine Clinics of North America, 37, 1, 2-2019, pàg. 29–39. DOI: 10.1016/j.emc.2018.09.005. PMID: 30454778.
  4. ↑ Riordan-Eva, Paul. Vaughan and Asbury's General Ophthalmology (en anglès). McGraw Hill Professional, 2000, p. 92. ISBN 978-0-07-137831-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Tabassom, A; Cho, JJ «Epistaxis (Nose Bleed)». StatPearls, 1-2020. PMID: 28613768.
  6. ↑ Morgan, Daniel J.; Kellerman, Rick «Epistaxis». Primary Care: Clinics in Office Practice, 41, 1, 3-2014, pàg. 63–73. DOI: 10.1016/j.pop.2013.10.007. ISSN: 0095-4543. PMID: 24439881.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Tunkel, David E.; Anne, Samantha; Payne, Spencer C.; Ishman, Stacey L.; Rosenfeld, Richard M.; Abramson, Peter J.; Alikhaani, Jacqueline D.; Benoit, Margo McKenna; Bercovitz, Rachel S. «Clinical Practice Guideline: Nosebleed (Epistaxis) Executive Summary». Otolaryngology–Head and Neck Surgery, 162, 1, 07-01-2020, pàg. 8–25. DOI: 10.1177/0194599819889955. PMID: 31910122.
  8. ↑ Joseph, Jonathan; Martinez-Devesa, Pablo; Bellorini, Jenny; Burton, Martin J «Tranexamic acid for patients with nasal haemorrhage (epistaxis)» (en anglès). Cochrane Database of Systematic Reviews, 12, 31-12-2018, pàg. CD004328. DOI: 10.1002/14651858.CD004328.pub3. PMC: 6517002. PMID: 30596479.
  9. ↑ 9,0 9,1 Wackym, James B. Snow,... P. Ashley. Ballenger's otorhinolaryngology : head and neck surgery.. 17th. Shelton, Conn.: People's Medical Pub. House/B C Decker, 2009, p. 551. ISBN 9781550093377. 
  10. ↑ «Work Table I. Deaths from each cause by 5-year age groups, race and sex: US, 1999» p. 1922, 2011. [Consulta: 13 abril 2020].
  11. ↑ Kucik, Corry J.; Clenney, Timothy «Management of epistaxis». American Family Physician, 71, 2, 15-01-2005, pàg. 305–311. ISSN: 0002-838X. PMID: 15686301.