Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Erich Seligmann Fromm 23 març 1900 Frankfurt del Main (Alemanya) |
Mort | 18 març 1980 (79 anys) Muralto (Suïssa) |
Formació | Universitat de Heidelberg (–1922) Universitat de Frankfurt Universitat de Nova York |
Lateralitat | dretà |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, psicologia social, psicoanàlisi, filosofia social, ètica, filosofia de la religió, sociologia i psicologia |
Ocupació | professor d'universitat, psicòleg, filòsof, escriptor, sociòleg, psicoanalista, economista |
Ocupador | Universitat de Nova York (1962–1974) Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1949–1973) Universitat de Michigan Universitat de Colúmbia |
Membre de | |
Moviment | Filosofia continental i Escola de Frankfurt |
Professors | Alfred Weber |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Karen Horney (1942–1952) Frieda Fromm-Reichmann (1926–1942) |
Premis | |
| |
Lloc web | fromm-online.org |
Erich Seligmann Fromm (Frankfurt del Main, 23 de març del 1900 - Muralto, Suïssa, 18 de març del 1980) fou un psicoanalista i sociòleg alemany nacionalitzat dels Estats Units.[1]
El 1918, estudià uns mesos jurisprudència a Frankfurt, però el 1919 ho deixà per a estudiar sociologia amb Alfred Weber (germà de Max Weber), Karl Jaspers i Heinrich Rickert a Heidelberg. A partir dels anys trenta, ensenyà a l'Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l'Escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d'una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis. Net i besnet de rabins ortodoxos, el 1926 abandonà el judaisme ortodox i adoptà postures secularistes i laiques.
Hagué d'emigrar el 1934 als Estats Units d'Amèrica, on posteriorment n'adoptà la nacionalitat. Fou director del Departament de Psicoanàlisi de l'Escola de Medicina de Mèxic (1955); aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l'autoritat de l'Estat mitjançant l'autoritat familiar i la por de la llibertat. Afirmà que el radicalisme es basa en el lema De omnibus dubitandum: tot s'ha de qüestionar, i tot s'ha de sotmetre a la crítica, però sobretot aquells conceptes i postulats que es consideren immutables, sòlidament establerts. Aquells que «són així, perquè sempre han estat així». També estudià el Talmud i els mites bíblics per a explicar la concepció del bé i del mal de la cultura occidental.
Va ser un ferotge crític de Sigmund Freud tal com es pot apreciar en els seus llibres, personatge al qual hi té un llibre de crítica dedicat.