L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana. Cal destacar, però, que els primers escrits en què es documenta la presència d'esclaus en una gran civilització és a Mesopotàmia, durant l'època sumèria.[1]
Els primers registres sobre activitat esclavista a Mallorca es remunten a la cultura talaiòtica, època en què es creu que, com Eivissa, fou una important zona des d'on els pirates púnics o romans proporcionaven esclaus als traficants.[2] Durant l'època musulmana, quan l'illa era anomenada Madina Mayurqa, no fou un centre important de tràfic d'esclaus.[2]
L'antiguitat fou un període esclavista per excel·lència, sobretot en la societat romana, que al llarg de tota la història del seu domini sobre la Mediterrània fou essencialment esclavista, i tant la seua economia com l'estructura social es basava en un sistema de classes on l'esclau constituïa l'esglaó més baix. Això es va potenciar enormement a causa dels canvis soferts en l'economia romana durant l'època d'expansió, sobretot en el sector agrari, on es multiplicaren les grans propietats, especialment a les noves províncies i colònies de la república primer i de l'imperi després.[3]
Després de la conquesta de l'illa per Jaume I, alguns jueus nord-africans, gràcies que el rei protegia aquest col·lectiu i els concedia certs privilegis jurídics, s'hi instal·laren i establiren vincles comercials amb els parents que havien deixat a Àfrica, ja que gràcies a la seua competència financera i econòmica facilitaven les operacions de compra i venda actuant com a ambaixadors.[4][5][6] Els musulmans que restaren a Mallorca després de la conquesta, tant lliures com captius, mai tingueren estatuts jurídics que garantiren la possessió dels seus béns, la seua religió i costums, de manera que se'ls reconeguera com una comunitat autònoma diferent de la dels cristians.[4]
A mitjan s. XVI, ja dins del context dels corsaris berberescs i les seues ràtzies, hi ha molts exemples que recullen la importància de les xarxes comercials de la Mediterrània, així com l'entramat entre familiars i persones unides per llaços afectius que es dedicaven a comerciar amb tot tipus de béns a Mallorca, incloent el rescat de captius, fet que els proporcionava grans fortunes.[7][8] En les principals famílies aristocràtiques de mitjan segle, que eren les que més esclaus posseïen, el normal era tenir entre deu i quinze persones esclavitzades.[9]
- ↑ «Para raros, nosotros». [Consulta: 10 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «¿Una oferta sin demanda? La esclavitud rural en Mallorca antes de la peste negra (ss. XIII-XIV)». Arxivat de l'original el 2016-03-28. [Consulta: 6 febrer 2018].
- ↑ Roldán Hervás, José Manuel. Historia de Roma (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2005, pàgs. 158 i s.. ISBN 9788474818239.
- ↑ 4,0 4,1 «Repoblación y sociedad en el reino de Mallorca (1230-1343)». Arxivat de l'original el 2018-03-03. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ «Jaime II y los judíos en la corona de Aragón». [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ «El reino de Mallorca y el mundo Atlántico, 1230-1349: evolución político-mercantil». [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ «Un Mediterráneo en movimiento. Esclavos y comercio en el continente africano, (Siglos XVI, XVII, XVIII)». [Consulta: 8 febrer 2018].
- ↑ «El tribunal de la Inquisició de Mallorca (1578-1700)». [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ «Qui era i què feia a Mallorca el cavaller castellà Gonzalo Hernández a l'entorn del 1541 i com era l'ambient dels esclaus dels Villalonga en aquell temps». [Consulta: 28 febrer 2018].