Esdres

Plantilla:Infotaula personaEsdres

Esdres escrivint, miniatura del Codex Amiatinus, s. VIII (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, MS Amiatinus 1)
Nom original(he) עֶזְרָא Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHebreu: (עֶזְרָא (ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut")
Primera meitat del segle V aC (o segona del V)
Babiló Modifica el valor a Wikidata
Mort421 aC Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Judea (Israel) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSegons la tradició islàmica, a Al-'Uzair (prop de Basora, Iraq
Cohen
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriba Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBaruc Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSimeó el Just Modifica el valor a Wikidata
escriba i sacerdot
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Festivitat13 de juliol
IconografiaAmb un rotlle
Família
PareSeraiah Modifica el valor a Wikidata
ParentsEleazar ben Azariah, ancestre
Josuè, summe sacerdot, descendent
Seraià, descendent Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
visió Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2471039 Modifica el valor a Wikidata

Esdres o Eszra [1] (/ˈɛzrə/; hebreu: עֶזְרָא‎, ʿEzrāʾ;[2]fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya,[3] l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó,[4] i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple.[5] Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem.[6] Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci.[7]

Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria.[8][9][10][11]

Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ».[12]

El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras.

El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem[13] on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.[14][15]

Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica,[16] és una figura molt respectada en el judaisme.[17]

Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

  1. «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Esdras (Ezra)». [Consulta: 1r gener 2023].
  2. "[Déu] és el meu ajut" – Emil G. Hirsch, Isaac Broydé, "Ezra the Scribe", The Jewish Encyclopedia (Online)
  3. Esd 7:1 Al llibre d'Esdres és descrit com a fill de Seraià.
  4. 2 Re 25:18
  5. Esd 3:2
  6. Esd 7:10 i Ne 8:3
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Jewish Encyclopedia
  8. Hayim Tawil; Bernard Schneider Crown of Aleppo: The Mystery of the Oldest Hebrew Bible Codex. Jewish Publication Society, 1 gener 2010, p. 63. ISBN 978-0-8276-0957-0. OCLC 1002339598. 
  9. Laniado, David, Li-Qedošim ašer ba-areṣ, Jerusalem 1980, p. 26 (Hebrew)
  10. Frenkel, Miriam, article: Atare pulḥan yehudiyyim be-ḥalab bi-yme ha-benayim ha-tikhoniyyim, published in: Harel (Plantilla:Script/Hebrew), Yaron, Assis, Yom Ṭov & Frenkel, Miriam (eds.), Ereṣ u-mlo’ah: meḥqarim be-toledot qehillat aram ṣova (ḥalab) ve-tarbutah, vol. I, Ben-Zvi Institute: Jerusalem 2009, pp. 174–75 (Hebrew)
  11. Khatib, Muḥammad Zuhair, Rabṭ al-Sabāba al-yamanī.
  12. Antiguitats judaiques, llibre XI, capítol 5, paràgraf 5
  13. Esd 8:2-14
  14. Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly.
  15. "Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online
  16. Edward Kessler, Neil Wenborn, A Dictionary of Jewish-Christian Relations, Cambridge University Press, p. 398
  17. The New Encyclopedia of Judaism, "Ezra"