Eslaus

Infotaula grup humàEslaus
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspanetnicitat, grup etnolingüístic i pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total300.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaeslau eclesiàstic i llengües eslaves Modifica el valor a Wikidata
Religiócristianisme, cristianisme ortodox, catolicisme, islam, protestantisme, paganisme, rodisme, sunnisme, ateisme i religió eslava Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.[1] Des del principi del segle vi, es van expandir des del seu territori originari (que se suposa que també era a l'Europa de l'Est) per establir-se a la major part dels Balcans, l'Europa de l'Est i l'àrea oriental de l'Europa Central.[2] Més endavant, molts també se n'establiren a Sibèria[3] i a l'Àsia central,[4] o van emigrar a altres parts del món.[5][6]

Els grups ètnics i les nacions que avui s'anomenen eslaus són molt diversos des del punt de vista genètic i cultural, i les relacions entre ells són molt diferents, des d'un cert sentit de germanor fins al recel mutu.[7][8]

Els pobles eslaus es classifiquen geogràficament en eslaus occidentals (que inclouen txecs, caixubis, moravians, polonesos, silesians, eslovacs i sòrabs), eslaus orientals (que inclouen belarussos, russos, rutens i ucraïnesos), i eslaus meridionals (que inclouen búlgars, macedonis, montenegrins, serbis, croats, bosnians i eslovens).[a]

Genèticament, però, un estudi recent del cromosoma Y[9] indica que només hi ha dos grups de pobles eslaus: un que inclou els eslaus occidentals, els eslaus orientals i dos grups dels eslaus meridionals (els croats i els eslovens), i un altre que inclou la resta de pobles eslaus meridionals.

  1. «Slav». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). «Slav, member of the most numerous ethnic and linguistic body of peoples in Europe...» 
  2. Geografia i geografia ètnica dels Balcans fins a l'any 1500. Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. (anglès)
  3. Fiona Hill, Russia — Coming In From the Cold? Arxivat 2013-04-24 a Wayback Machine., The Globalist, 23 de febrer del 2004.
  4. Greenall, Robert. «Russians left behind in Central Asia» (en anglès). BBC News, 23-11-2005.
  5. Kirby, Terry. «750,000 and rising: how Polish workers have built a home in Britain» (en anglès). The Independent, 11-02-2006. Arxivat de l'original el 2007-10-14. [Consulta: 18 gener 2022].
  6. Poles in the United States, Catholic Encyclopedia.
  7. «Kundera remarca que durant un centenar d'anys els txecs no havien tingut cap contacte directe amb Rússia. Malgrat la seva afinitat lingüística, els txecs i els russos mai no han compartit un imaginari comú, ni una història ni una cultura comunes». […] Josep Conrad va escriure que «res no podria estar més allunyat del que literàriament a vegades s'anomena "l'esperit eslau" que el temperament dels polonesos, amb la seva devoció cavalleresca pels límits morals i el seu exagerat respecte dels drets individuals». Robert Bideleux, History of Eastern Europe: Crisis and Change, Routledge, 1998.
  8. «Des del començament, Polònia es va emmirallar en l'Europa occidental i desenvolupà una afinitat molt més gran amb els francesos i els italians, per exemple, que amb els seus veïns eslaus, hereus de la tradició romana d'Orient o de l'Església ortodoxa d'Orient. Aquesta orientació cap a Occident, que en certa manera ha convertit Polònia en el lloc més oriental de la tradició catòlica i llatina, ajuda a explicar el tenaç sentiment dels polonesos que pertanyen a l'"Oest", i el seu profund antagonisme amb Rússia és prou representatiu d'un estil de vida que consideren essencialment estrany». Biblioteca del Congrés dels Estats Units «Enllaç».
  9. Rebala, K., et al. (2007) «Y-STR variation among Slavs: evidence for the Slavic homeland in the middle Dnieper basin», Journal of Human Genetics, 52:406-414 Arxivat 2009-09-23 a Wayback Machine.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.