 1a fila: Isabel la Catòlica • Ferran el Catòlic • Hernán Cortés • Ignasi de Loyola • Carles I d'Espanya • Teresa d'Àvila 2a fila: Miguel de Cervantes • Francisco de Goya • José María de Pereda • Rosalía de Castro • Benito Pérez Galdós • Leopoldo Alas 3a fila: Antoni Gaudí • Pablo Picasso • Salvador Dalí • Joan Carles I • Antonio Banderas • Rafael Nadal  | |
| Tipus | població humana i nació |
|---|---|
| Població total | 46 milions a Espanya 1,7 milions residents a l'estranger (un 37% dels quals son nascuts a Espanya) Centenars de milions de llatinoamericans tenen ancestres espanyols |
| Llengua | Castellà, entre d'altres (veure Llengües d'Espanya) |
| Religió | Cristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme. Altres religions minoritàries. |
| Epònim | Espanya |
| Geografia | |
| Originari de | Espanya (Espanya) |
| Estat | Espanya |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Majoritàriament a Espanya, també a la majoria de països de l'Amèrica Llatina i als Estats Units. Significativament a França, Alemanya i Suïssa. La majoria dels residents a Andorra. | |
Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.[1]
L'idioma oficial d'Espanya és el castellà o espanyol, llengua romànica originada a Castella, que va esdevenir llengua de l'administració centralitzada a partir de l'arribada de la Casa de Borbó al tron hispànic. La Constitució de 1978 recull en l'article 3.1 que el castellà és la llengua oficial de tot l'Estat, i tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a emprar-la, si bé l'article 3.2 esmenta que les altres llengües espanyoles seran oficials en els seus respectius territoris segons llurs estatuts.[2] Avui, les llengües reconegudes com a cooficials són el català o valencià, el gallec i el basc, per bé que n'existeixen d'altres que no gaudeixen d'aquest rang, com l'aragonès o l'asturlleonès,[3] el portuguès d'Olivença o l'amazic i l'àrab (que es parlen a Ceuta i Melilla des de finals del segle xix). En canvi, l'occità, en la seva variant aranesa, està reconegut com a llengua cooficial per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Dins d'Espanya existeixen una sèrie de nacionalismes que identifiquen altres pobles, alguns dels quals refusen identificar-se totalment o parcialment amb aquest grup humà (vegeu Nacionalismes de l'estat espanyol). També existeixen un gran nombre de llatinoamericans amb ancestres espanyols més o menys llunyans, provinents de l'emigració espanyola.
- ↑ dle.rae español
- ↑ «Título preliminar». A: Constitución Española, 1978, p. 1.
- ↑ AA. DD. Gran Larousse Català vol. 4. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 84-297-3247-0.