El significat de l'espiritualitat s'ha desenvolupat i ampliat amb el temps, tot i que no hi ha una definició de consens.[1][2][3] Tradicionalment, l'espiritualitat es referia a un procés religiós de reforma que "pretén recuperar la forma original de l'home",[4][5] orientat a "la imatge de Déu" [4] [5] com exemplifiquen el fundadors i els textos sagrats de les diverses religions. El terme es va utilitzar dins del cristianisme primerenc per referir-se a una vida orientada cap a l'Esperit Sant[6] i es va ampliar durant la Baixa Edat Mitjana per incloure aspectes mentals de la vida.[7]
En els temps moderns, el terme es va estendre a altres tradicions religioses[8] i es va ampliar per referir-se a un ventall més ampli d'experiències, incloent-hi diverses tradicions esotèriques i religioses. Els usos moderns tendeixen a referir-se a una experiència subjectiva d'una dimensió sagrada,[9] i als "valors i significats més profunds pels quals viu la gent",[10] [11] sovint en un context separat de les institucions religioses organitzades.[6] Això pot implicar la creença en un regne sobrenatural més enllà del món habitualment observable,[12] creixement personal,[13] una recerca d'un significat últim o sagrat,[14] experiència religiosa,[15] o una trobada amb la pròpia "dimensió interior".[16]