| ||||
| Tipus | zona humida àrea protegida Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sils (Selva), Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella (Selva) | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de la Tordera | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 65 m | |||
| Material | grava sorra lutita | |||
| Superfície | 397,27161 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389104 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1992 | |||
L'estany de Sils o llac de Sils és una zona humida que correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna, ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions, a l'Estany de Banyoles.
L'antic estany de Sils es va anar dessecant al llarg segles per afavorir els conreus i per la por que les zones humides infonien, en una època en què se les considerava llocs inhòspits i insans, que ajudaven a la propagació de malalties com la malària. No obstant, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica.[1]
A principis del segle xxi, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l'Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s'ha recuperat una zona de llacunes i s'intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l'espai.[1]