L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.[1]
Aquest es crea quan tota acció social i estatal troba sosteniment en la norma. És així que el poder de l'estat queda subordinat a l'ordre jurídic vigent per a complir amb el procediment per a la seva creació, i és eficaç quan s'aplica a la realitat amb base al poder de l'estat a través dels seus òrgans de govern, creant un ambient de respecte absolut de l'ésser humà i de l'ordre públic.[2] A més, l'estat de dret significa imposar límits des de baix i des de fora al poder de l'estat. La llei no pot esdevenir, en una concepció exigent del principi democràtic, un mecanisme de cobertura dels abusos del poder sinó el seu fre o antídot primordial.[3][4]
El terme «estat de dret» té el seu origen en la doctrina alemanya (Rechtsstaat). El primer que el va utilitzar com a tal va ser Robert von Mohl en el seu llibre Die deutsche Polizeiwissenschaft nach den Grundsätzen des Rechtsstaats.[5]