Estaurolita

Estaurolita
Estaurolita de Pestsovye Keivy, Keivy Mountains, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia, 2,5 x 2,2 x 1 cm
Fórmula química	Fe2+₂Al9O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂
Epònim	creu
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AF.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.03
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	normalment en cristalls prismàtics
Estructura cristal·lina	a = 7.86 Å, b = 16.6 Å, c = 5.65 Å; β = 90.45°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica, prismàtica; símbol H-M: (2/m); Grup espacial: C 2/m
Color	marró vermellós a marró fosc, marró groguenc, blau rarament; groc daurat clar en làmina prima
Macles	normalment forma macles de 60° (en creu de Sant Andreu, menys freqüentment macles a 90° (en creu grega).
Exfoliació	a {010}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	7 a 7,5
Lluïssor	vítria a resinosa
Color de la ratlla	blanca a gris
Diafanitat	transparent o opaca
Gravetat específica	3,74 a 3,83 (mesurada), 3,686 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,736 - 1,747 nβ = 1,740 - 1,754 nγ = 1,745 - 1,762
Birefringència	δ = 0,009 - 0,015
Pleocroisme	X = incolor; Y = groc clar; Z = groc daurat
Angle 2V	mesurat: 88°, calculat: 84° a 88°
Dispersió òptica	r > v; dèbil
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	St
Referències	[1][2][3][4]

L'estaurolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicat) de color marró vermellós o negre. El nom deriva del grec stauros (que vol dir creu) i lithos (que vol dir pedra) com a referència al seu maclat típic. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Presenta una duresa en l'escala de Mohs de 7 a 7,5 i una fórmula química Fe²⁺₂Al₉O₆(SiO₄)₄(O,OH)₂. El magnesi, el zinc i el manganès poden substituir-se pel ferro, i el ferro trivalent pot substituir l'alumini.^[1]