L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss. Considera l'objecte d'estudi com un sistema dividit en elements que es relacionen entre si. S’atorga prioritat als significants, davant dels significats. La relació, i per tant, la comparació és el que origina el significat. Per analitzar-lo científicament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat més enllà de la suma de les parts. Per exemple, la diferència entre el fred i la calor dota de significat a ambdues paraules. No podem entendre el fred si no concebem la calor.
L'estructuralisme, a més, deixa de banda la idea humanista de que l’ésser humà és al centre, i es posen les estructures al centre. Per tant, els éssers humans hem estat creats per les estructures on naixem i ens socialitzem.
L'estructuralisme disposa, a més, d'un corrent important en art i arquitectura, desenvolupat bàsicament entre els anys 1950 i 1970 (estructuralisme (art)), així com una posició teòrica científica (estructuralisme científic) dins de la filosofia analítica.