Estuc

Trompe l'oeil. Església dels jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo

L'estuc,[1] és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó. Admet nombrosos tractaments, entre els quals destaquen:[2]

  • el modelatge i talla, tallada, tallament o talladura per a obtindre formes ornamentals
  • el poliment o polidura per a donar-li una aparença semblant al marbre
  • la pintada, pintament o pintura policrom i el daurament o dauradura amb fins decoratius.[3]

El terme estuc, prové de l'italià stucco,[4] i és una forma de terminació o decoració de parets i sostres, interiors o exteriors, que permet l'obtenció de diferents textures. Atesa la seua polivalència, s'adapta a qualsevol tipus de construcció o època. A més de tenir una funció decorativa, reforça el mur i l'impermeabilitza.

  1. ↑ Casanova, M.C.; Ramon, X.R.. Construcció industrial. Introducció i conceptes bàsics. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2004, p. 217. ISBN 978-84-9880-055-5 [Consulta: 16 juny 2023]. 
  2. ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.211. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  3. ↑ Petit, J.M.. Història de l'arquitectura: de la il·lustració a l'eclecticisme. Universitat de Barcelona, 2007, p. 127. ISBN 978-84-475-3186-8 [Consulta: 16 juny 2023]. 
  4. ↑ United States. Bureau of Standards. Stucco Investigations at the Bureau of Standards with Recommendations for Portland Cement Stucco Construction. U.S. Government Printing Office, 1926, p. 2 [Consulta: 16 juny 2023].