Per a altres significats, vegeu «Etna (desambiguació)». |
Tipus | estratovolcà atracció turística decifini | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Sicília | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Parc de l'Etna | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Ciutat metropolitana de Catània (Sicília), Castiglione di Sicilia (Sicília), Sant'Alfio (Sicília), Zafferana Etnea (Sicília), Nicolosi (Sicília), Belpasso (Sicília), Biancavilla (Sicília), Adrano (Sicília), Bronte (Sicília), Maletto (Sicília) i Randazzo (Sicília) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 3.357 m | |||
Prominència | 3.357 m | |||
Isolament | 998,79 km | |||
Material | traquibasalt tefrita basanita traquiandesita mugearita basalt picrobasalt | |||
Superfície | 19.237 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni natural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 2013 (37a Sessió), Criteris PH: (viii) | |||
Identificador | 1427 | |||
Història | ||||
Creació | fa 300.000 anys | |||
Cronologia | ||||
1669 | erupció volcànica | |||
1r abril 2012 | erupció volcànica | |||
octubre 2013 | erupció volcànica | |||
2021 | erupció volcànica | |||
Lloc web | unescoparcoetna.it | |||
L'Etna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval),[1][2] és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa[3] i la muntanya més alta d'Itàlia (3.357 metres)[4] fora dels Alps. Durant un període de sis mesos el 2021, l'Etna va fer erupció tant de material volcànic que la seva alçada va augmentar aproximadament uns 100 m, i el cràter sud-est és ara la part més alta del volcà.[5] La seva prominència té el mateix valor que la seva altura, ja que és la muntanya més alta de l'illa. L'Etna cobreix una àrea de 1.570 km². L'aparició de l'Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic.
L'Etna ocupa una superfície de 1190 km² amb una circumferència basal de 140 km. Això el converteix, amb diferència, en el més gran dels tres volcans actius d'Itàlia, sent aproximadament dues vegades i mitja l'alçada del següent més gran, el mont Vesuvi. Només el Teide a Tenerife, a les illes Canàries, el supera a tota la regió europeu-nordafricana a l'oest del mar Negre.[6]
Està constituït per una massa de materials de projecció i per lava. A més del cràter principal i d'un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis. L'activitat hi és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus. L'erupció del 1669, que va destruir una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica, amb 20.000 morts. L'erupció va començar l'11 de març i la colada de lava va arribar a la ciutat el 16 d'abril.[7]
Durant el segle xx la seva altura ha variat sovint en uns 100 metres amunt o avall en funció de les seves erupcions de lava. L'erupció més recent va ser el dijous 10 de febrer de 2022.[8]
La seva altitud elevada implica que hi hagi al seu entorn un microclima humit que contrasta amb el clima de la regió siciliana: és terra d'agricultura fèrtil, hi ha estacions d'esquí, etc.[9]
A causa de la seva història d'activitat recent i població propera, l'Etna ha estat designat Volcà de la dècada per les Nacions Unides.[10] El juny de 2013, va ser afegit a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[11]