ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista,[1] que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra. És considerada terrorista per l'Estat espanyol, per França, per la Unió Europea[2] i pels Estats Units.[3]
ETA ha practicat habitualment el segrest i l'extorsió com a mètodes de finançament i amb finalitats de pressió política. Organitzacions com Amnistia Internacional[4] denuncien anualment les activitats d'ETA en els seus informes, així com algunes actuacions dels cossos policials en la seva tasca de repressió d'aquestes activitats.
Segons declaracions de detinguts, les tortures van ser una pràctica habitual a Intxaurrondo durant els anys d'activitat d'ETA,[5] i els jutges d'instrucció no han volgut fer cas de les seves denúncies, fet pel què el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat onze vegades a Espanya per fer cas omís d'una denúncia de tortures, sis d'elles quan el jutge encarregat era Fernando Grande-Marlaska, que acabaria sent ministre de l'Interior d'Espanya.[6] L'Institut Basc de Criminologia ha investigat entre 4000 i 5000 casos de tortura al País Basc entre 1960 i 2013 segons Francisco Etxeberria, director de la institució.[7]
| Al País Basc | 547 |
| A la Comunitat de Madrid | 121 |
| A Catalunya | 55 |
| A Navarra | 40 |
| Al País Valencià | 5 |
| Altres | 49 |
| Total | 817 |
| Civils | 339 |
| Policia i militars | 478 |
| Font: Guàrdia Civil[8] | |
Des de la seva fundació, ETA ha matat 817 persones,[8] la majoria militars i membres de cossos policials, però 339 d'elles civils, molts d'ells responsables polítics o càrrecs de partits polítics espanyols. Més de 200 bascos, entre ells molts militants d'ETA, polítics, periodistes i ciutadans civils, han mort a mans dels diversos cossos policials i militars, de les diverses organitzacions mercenàries, per-militars i per-policials, a conseqüència de la presó,[9] i 36 militants van morir manipulant explosius.[10]
Tingué un suport popular significatiu durant la dictadura franquista, des del restabliment de la democràcia a Espanya. La majoria dels partits polítics bascos i de la resta de l'Estat han condemnat les accions d'ETA, a excepció de Batasuna, il·legalitzada a l'Estat espanyol, però legal al francès, que considera els atemptats d'ETA conseqüència d'un conflicte entre el poble basc i Espanya. El partit nacionalista d'esquerres Aralar, tot i que no la condemna, rebutja l'activitat d'ETA. El Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), que aparegué al parlament basc a les darreres eleccions autonòmiques amb nou diputats, i Acció Nacionalista Basca, que ocupa nombroses alcaldies i regidors i que assolí un 10% dels vots a les darreres eleccions municipals, partits que han recollit els vots dels votants que votaven pel partit Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascos) (anteriorment Herri Batasuna, Unitat Popular) declarat il·legal pels tribunals de justícia espanyols en el procés d'il·legalitzacions de partits, associacions i organitzacions independentistes iniciat amb l'aprovació de la polèmica i discutida "llei de partits". Ni EHAK ni ANB, com nombroses organitzacions polítiques, sindicals i associatives basques tampoc condemnaren els atemptats d'ETA al·legant que «en aquest moment històric s'ha de superar la dinàmica de condemnes».
Durant la transició, o reforma política al final del franquisme, tant ETA com el PNB i el conjunt del nacionalisme basc, rebutjaren la Constitució Espanyola, que rebé un suport minoritari al País Basc en el referèndum, per entendre que no reconeixia els drets nacionals bascos. Des d'aleshores, ETA ha fet públiques en diferents ocasions les seves demandes per a una solució pacífica del conflicte, amb l'Alternativa KAS i l'Alternativa Democràtica per a Euskal Herria,[11] que essencialment reclamaven el respecte al dret d'Autodeterminació i la Territorialitat del País Basc.
Al llarg dels trenta anys de règim autonòmic, tot i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia a la Comunitat Autònoma Basca, el moviment independentista del qual ETA forma part ha mantingut el seu suport, fins i tot durant els períodes d'il·legalitzacions de les seves expressions polítiques, amb vots que després serien anul·lats, i s'ha negat a acceptar el marc polític, reclamant un nou marc més enllà de l'autonomia, ja fos en solitari i a vegades també amb altres forces com Eusko Alkartasuna, el sindicat ELA, o el mateix Partit Nacionalista Basc, com passà en el període del Procés de Lizarra-Garazi.
El dia 20 d'octubre de 2011, després de la celebració 3 dies abans de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, ETA va anunciar que aturava definitivament l'activitat armada. L'abril del 2018 va fer públic un comunicat on anunciava la seva dissolució i el "tancament definitiu del seu cicle".[12]
- ↑ Giacopucci, 1992, p. 100.
- ↑ Llista d'organitzacions terroristes per la UE a 29 de Maig del 2006
- ↑ «Llista de organitzacions terroristes estrangeres pels EUA». [Consulta: 24 març 2005].
- ↑ (castellà) Aministia Internacional, Amnistía Internacional condena la campaña de amenazas y homicidios deliberados de ETA contra representantes de los partidos políticos
- ↑ Morales, Juan José. «El laboratorio de torturas de Intxaurrondo». Cadena Ser. [Consulta: 11 novembre 2020].
- ↑ Forner, Gessamí. «Estrasburgo vuelve a condenar a España por torturas bajo la instrucción del ministro del Interior Fernando Grande-Marlaska» (en castellà). El Salto, 20-01-2021. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ Alegría, Arantza. «Paco Etxeberria: "Hemos sido poco beligerantes en la lucha contra la tortura"». Cadena Ser. [Consulta: 11 novembre 2012].
- ↑ 8,0 8,1 Segons la Guàrdia Civil «Web Oficial de la Guardia Civil» (en castellà). [Consulta: 16 agost 2005].
- ↑ «Listado de Gudaris muertos de organizaciones armadas vascas de voluntarios 1.968-2.003» (en castellà). La Haine, 04-06-2003. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «36 etarras muertos por sus propias bombas» (en castellà). Historia de ETA. El Mundo.
- ↑ Águila Sánchez, Miguel Ángel. Las Treguas de Eta Desde Una Perspectiva Comparada (en castellà). Editorial Visión Libros, 2011, p. 263. ISBN 8490089973.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesapunt_dissol