Evangeli segons Joan

Infotaula de llibreEvangeli segons Joan
(grc) Εὐαγγέλιον κατὰ Ἰωάννην
(de) Evangelium nach Johannes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusevangeli i llibre de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan l'Apòstol Modifica el valor a Wikidata
Format per23
Dades i xifres
Gènereevangeli Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatBread of Life Discourse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deEvangelis canònics, Nou Testament, Bíblia i Tetraevangelion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBS2610-BS2615.6 Modifica el valor a Wikidata

L'Evangeli segons Joan és el darrer dels evangelis canònics del Nou Testament de la Bíblia i el que més s'allunya de la versió dels altres tres (anomenats evangelis sinòptics). L'Evangeli segons Joan és una de les obres més teològiques del Nou Testament. És de finals del segle I en un temps que la confrontació entre els seguidors de Jesús i el judaisme d'orientació farisea era molt evident. L'Evangeli segons Joan vol estimular i refermar la fe dels cristians en un context cultural que no és la Palestina de Jesús de Natzaret. Per aconseguir-ho fa servir un vocabulari i un esquema força diferent del que trobem als evangelis sinòptics. L'obra es va gestar en el decurs d'un bon nombre d'anys i anà enriquint-se i arrodonint-se a mesura que les circumstàncies demanaven aclariments i aprofundiments del seu missatge fonamental. El nucli de tradicions més antigues sobre Jesús hi és encara perceptible; ara bé, en el moment en què s'escriu el cos central de l'evangeli, l'autor refon aquest material amb un estil personal i característic, de manera que és molt difícil distingir en el text les tradicions més antigues.

L'evangeli està dirigit a les comunitats cristianes i és el que fa més èmfasi en aspectes místics i espirituals. Per això s'ha dit que és la versió més "difícil".[1] No usa els altres evangelis com a font -tot i que els coneix-,[2] sinó altres manuscrits, la majoria perduts. Té una visió més negativa que els altres evangelis sobre els jueus. Dona especial importància a l'Esperit Sant. Alguns estudiosos hi han identificat elements gnòstics. L'apòstol Tomàs (símbol dels que dubten) cobra un paper molt rellevant en l'aparició de Jesús després de la mort.

  1. Josep-Oriol Tuñí, El Evangelio es Jesús, 13
  2. C. K. Barret, El evangelio según san Juan, 80