L'Exilarca (en hebreu: ראש גלות) (transliterat: Roix Galut) (en judeoarameu: ריש גלותא, Reix Galuta) (en català: "cap de l'exili") era el títol que se li donava, al líder secular de la comunitat jueva de Babilònia, a partir de la destrucció del Regne de Judà, i la deportació massiva dels hebreus, que fou realitzada pel rei babilònic Nabucodonosor II. L'origen del títol d'exilarca babilònic és encara incert, tanmateix se sap que només podien ser-ho personatges del llinatge davídic.