| Dades | |
|---|---|
| Tipus | partit polític  |
Extrema Izquierda Federal va ésser un partit polític republicà federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republicà Democràtic Federal, pels diputats Antonio Jiménez Jiménez i Salvador Sediles Moreno. Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l'anarcosindicalisme, en el camí d'assolir la Tercera República. Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants.
Eduardo Sanjuán Albi va encapçalar la candidatura per Barcelona a les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola[1] sense obtenir representació. El 1932 el partit es dividí entre els partidaris d'apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d'Extremes Esquerres amb l'Extrema Esquerra Republicana, els quals acabaren per separar-se'n i a partir de llavors fou visible un progressiu retrocés en l'opinió i en l'afiliació, doncs alguns dels seus membres s'integraren en el PRDF de Barriobero i d'altres en el Partit Sindicalista.
Al febrer del 1934 el partit es trencà: el sector que mantingué el nom de fet desaparegué i l'altre sector, sota la direcció d'Enric Mir i Rosell, passà a denominar-se Esquerra Federal i acabà constituint el Partit Federal Ibèric.
Òrgans de premsa: Nueva España (1931), La Voz Federal (1932) i El Federal (1933).[2]
- ↑ «La candidatura del señor Sanjuán» (en castellà). La Vanguardia, 03-10-1931, pàg. 4 [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 90.