| Eó | Era | Període | Sèrie | Edat (Ma) |
|---|---|---|---|---|
| Fanerozoic | Cenozoic | Quaternari | Holocè | 0,0117 |
| Plistocè | 2,58 | |||
| Neogen | Pliocè | 5,333 | ||
| Miocè | 23,03 | |||
| Paleogen | Oligocè | 33,9 | ||
| Eocè | 56,0 | |||
| Paleocè | 66,0 | |||
| Mesozoic | Cretaci | Superior | 100,5 | |
| Inferior | ~ 145,0 | |||
| Juràssic | Superior | 163,5 ± 1,0 | ||
| Mitjà | 174,1 ± 1,0 | |||
| Inferior | 201,3 ± 0,2 | |||
| Triàsic | Superior | ~ 237 | ||
| Mitjà | 247,2 | |||
| Inferior | 251,902 ± 0,024 | |||
| Paleozoic | Permià | Lopingià | 259,51 ± 0,21 | |
| Guadalupià | 272,95 ± 0,11 | |||
| Cisuralià | 298,9 ± 0,15 | |||
| Carbonífer | Pennsylvanià | 323,2 ± 0,4 | ||
| Mississippià | 358,9 ± 0,4 | |||
| Devonià | Superior | 382,7 ± 1,6 | ||
| Mitjà | 393,3 ± 1,2 | |||
| Inferior | 419,2 ± 3,2 | |||
| Silurià | Pridolià | 423,0 ± 2,3 | ||
| Ludlowià | 427,4 ± 0,5 | |||
| Wenlockià | 433,4 ± 0,8 | |||
| Llandoverià | 443,8 ± 1,5 | |||
| Ordovicià | Superior | 458,4 ± 0,9 | ||
| Mitjà | 470,0 ± 1,4 | |||
| Inferior | 485,4 ± 1,9 | |||
| Cambrià | Furongià | ~ 497 | ||
| Miaolingià | ~ 509 | |||
| Segona sèrie | ~ 521 | |||
| Terranovià | 541,0 ± 1,0 |
El Fanerozoic[1] és un dels eons en els quals es divideix el temps geològic. S'estén des del final de l'eó Proterozoic, fa 538,8 ± 0,2 milions d'anys (Ma), fins a l'actualitat. Es tracta de l'únic eó de la història de la Terra en el qual hi ha hagut vida animal i vegetal abundant. El seu nom deriva de les paraules gregues φανερός (fanerós) i ζωή (zoí), que juntes signifiquen 'vida visible', car anteriorment es creia que la vida havia sorgit durant el Cambrià, el primer període d'aquest eó. El Fanerozoic se subdivideix en tres eres diferents: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.[2]
El temps que abasta el Fanerozoic comença amb el sorgiment aparentment ràpid de molts fílums d'animals, seguit successivament per la seva evolució en una gran diversitat de formes, l'aparició i el desenvolupament de plantes complexes, l'evolució dels peixos, el sorgiment dels insectes i els tetràpodes i el desenvolupament de la fauna i flora actuals. Les plantes terrestres aparegueren cap al principi del Fanerozoic. Durant aquest eó, els continents, impulsats per forces tectòniques, s'ajuntaren en un únic supercontinent conegut com a «Pangea», que posteriorment es fragmentà en els continents actuals.[3]