Farina

Espigues de blat i farina
Kinako, farina de soia

La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.[1] La més habitual és la de blat. La paraula prové del llatí farina,[2] que al seu torn prové de far (genitiu farris), espelta.[3]

Hom pot obtenir farina de diferents cereals, tot i que la més habitual és la de blat (cereal provinent d'Europa, element imprescindible per a l'elaboració del pa); hom fa també farina d'ordi, de sègol, de civada, de cigrons, de moresc (cereal provinent del continent americà) o d'arròs (cereal provinent d'Àsia), de pèsols, de mongetes, i fins i tot a Austràlia hom hi fa farina a partir de llavors de diverses espècies d'acàcia. El denominador comú de les farines vegetals és el midó, que és un carbohidrat complex.

A Europa quan hom parla de farina normalment s'entén que és la del blat (ja sigui refinada o integral) per la importància que aquesta té com a base del pa, que alhora és un pilar de l'alimentació. El gluten, es una proteïna complexa, component natural del blat, en diferents proporcions segons la varietat, que dona al pa la seva elasticitat i consistència.

Per tal d'assegurar que la selecció de farina ha estat la òptima, s'empren instruments com el farinògraf que permet l'obtenció de dades sobre les característiques físiques i de desenvolupament de les masses.[4]

  1. «Farina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «farina». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 381. ISBN 9788441225169. 
  3. Seva i Llinares, Antoni (ed.). «far, farris». A: Diccionari llatí-català (en llatí, català). 1. ed., 6. impr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 531. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  4. «Farinograph as a Rheological Tool to Predict the Quality Characteristics for Blend of Wheat with Pulse Flour» (en anglès). IJAAST, 01-08-2018. [Consulta: 11 novembre 2024].