Febre de LassaMicrografia TEM de virions del virus Lassa, atacant una cèl·lula |
Tipus | febre hemorràgica per arenavirus, infecció nosocomial, febre hemorràgica vírica, infecció vírica i malaltia |
---|
Epònim | Lassa (en) |
---|
Especialitat | infectologia |
---|
|
Símptomes | febre, enverinament, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, nàusea, vòmit, diarrea, dolor abdominal, vertigen, hiperèmia, edema, conjuntivitis, mal de coll, hemorràgia interna, exantema, estomatitis, tos, dolor toràcic, xoc hipovolèmic, hepatitis, encefalopatia, pneumònia, pleuritis, edema pulmonar, miocarditis, coagulació intravascular disseminada, insuficiència cardíaca, alopècia, sordesa, ascites i hemorràgia |
---|
Exàmens | exploració física i cultiu viral |
---|
|
Transmissió patògena | transmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen |
---|
Causat per | Lassa virus |
---|
|
CIM-11 | 1D61.2 |
---|
CIM-10 | A96.2 |
---|
CIM-9 | 078.8 |
---|
|
DiseasesDB | 7272 |
---|
MeSH | D007835 |
---|
Orphanet | 99824 |
---|
UMLS CUI | C0023092 |
---|
DOID | DOID:9537 |
---|
La febre de Lassa (també coneguda erròniament com a febre mediterrània familiar) és una febre hemorràgica causada pel Lassa virus, pertanyent a la família dels Arenaviridae i endèmic en algunes zones de l'Àfrica Occidental on els rosegadors són el reservori del patogen.[1][2] Es transmet principalment als humans a través del contacte amb el ratolí Mastomys natalensis o objectes domèstics contaminats pels seus excrements.[3] La malaltia també es pot transmetre entre persones, sobretot en hospitals quan no es prenen mesures adequades de control de la infecció i gairebé sempre a través del contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients.[4][5] La transmissió per via sexual és possible, ja que el virus manté la seva capacitat infecciosa fins a uns tres mesos al semen i a les secrecions vaginals.[6][7] Cap estudi ha demostrat fefaentment que la malaltia es transmeti a través de la llet materna. S'han registrat alguns rars casos de contagi accidental durant la pràctica d'autòpsies o la manipulació en el laboratori de mostres portadores del virus.[8]
- ↑ OMS. «Actualización sobre la fiebre de Lassa en África Occidental» (en castellà). [Consulta: 16 febrer 2009].
- ↑ Fichet-Calvet, E; Rogers, DJ «Risk Maps of Lassa Fever in West Africa» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2009; 3 (3), pp: e388. PMID: 19255625. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000388. PMC: 2644764 [Consulta: 22 juny 2019].
- ↑ Lecompte, E; Fichet-Calvet, E; Daffis, S; Koulémou, K; et al «Mastomys natalensis and Lassa Fever, West Africa» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2006 Des; 12 (12), pp: 1971–1974. PMID: 17326956. DOI: 10.3201/eid1212.060812. PMC: 3291371 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ Fisher-Hoch, SP; Tomori, O; Nasidi, A; Perez-Oronoz, GI; Fakile, Y; et al «Review of cases of nosocomial Lassa fever in Nigeria: the high price of poor medical practice» (en anglès). BMJ, 1995 Set 30; 311 (7009), pp: 857-879. PMID: 7580496. DOI: 10.1136/bmj.311.7009.857. PMC: 2550858 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Giocono, GL; Cunningham, AA; Fichet-Calvet, E; Garry, RF; et al «Using Modelling to Disentangle the Relative Contributions of Zoonotic and Anthroponotic Transmission: The Case of Lassa Fever» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Gen 8; 9 (1), pp: e3398. PMID: 25569707. DOI: 10.1371/journal.pntd.0003398. PMC: 4288732 [Consulta: 9 juny 2019].
- ↑ Ajayi, N; Okere, A «Lassa fever can be sexually transmitted» (en anglès). Punch Health Nigeria, 2020; Gen 26, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ IAMAT «Lassa fever» (en anglès). Travel Health Journal, 2020; Jul 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ Public Health Agency «Pathogen Safety Data Sheets: Infectious Substances – Lassa virus» (en anglès). Government of Canada, 2011; Feb 18 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 11 juny 2019].