 Taques rosades en el tòrax d'un pacient amb febre tifoide degut a Salmonella typhi  | |
| Tipus | malaltia bacteriana primària, antroponosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre contínua, fatiga muscular, cefalàlgia, restrenyiment, exantema, bradicàrdia, pal·lidesa, hemorràgia digestiva, perforació intestinal, insomni, distensió abdominal, confusió de la consciència, deliri, hepatomegàlia, esplenomegàlia, prostració, diarrea i leucopènia |
| Exàmens | exploració física, hemograma, test de Widal, ELISA, cultiu microbiològic i reacció en cadena de la polimerasa |
| Tractament | antibiòtic, desintoxicació, dieta, transfusió de sang i operació quirúrgica |
| Patogènesi | |
| Causat per | Salmonella enterica |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1A07 |
| CIM-10 | A01.001.0 |
| CIM-9 | 002002 |
| CIAP | D70 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0232191 |
| DiseasesDB | 27829 |
| MedlinePlus | 001332 |
| eMedicine | 231135 |
| MeSH | D014435 |
| Orphanet | 99745 |
| UMLS CUI | C0041466 i C0041466 |
| DOID | DOID:13258 |
La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C.
El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta. El bacil ingressa per via digestiva i, en arribar a la sang, causa una fase de bacterièmia cap a la primera setmana de la malaltia. Posteriorment, el bacteri es localitza en diversos òrgans i produïx fenòmens inflamatoris i necròtics causats per l'alliberament d'endotoxines. Finalment, el bacteri s'elimina a l'exterior per la femta.
Durant el període d'incubació, que dura de 10 a 15 dies, s'aprecien trastorns de l'estat general, una fase de bacterièmia amb febre que augmenta progressivament fins a assolir 39-40 °C, moment en elqual es produeixen cefalea, estupor, rosèola al ventre, tumefacció de la mucosa nasal, llengua de color torrat, úlceres al paladar i, de vegades, hepatosplenomegàlia i diarrea.
La malaltia pot evolucionar a la curació en 2 setmanes o perllongar-se amb localitzacions focals a partir de la cinquena setmana. Si no se sotmet a un tractament adequat. poden presentar-se complicacions greus, com hemorràgia i perforació intestinal o xoc sèptic. Es produeix un cert grau d'immunitat que, encara que no protegeix davant de les reinfeccions, quan aquestes es produeixen són més benignes. L'estat del portador pot ser transitori o crònic.