Felibritge

Infotaula d'organitzacióFelibritge
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussocietat científica
associació cultural
moviment literari
organització Modifica el valor a Wikidata
Indústriaaltres organitzacions de membres de voluntaris i educació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballcultura occitana, occitanisme i occità Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació declarada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1854
21 maig 1854, Fòntsegunha Modifica el valor a Wikidata
FundadorFrederic Mistral, Josèp Romanilha, Teodòr Aubanèu, Joan Brunet, Paul Giéra, Anselme Mathieu i Alphonse Tavan Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFrederic Mistral (1876–1888)
Josèp Romanilha (1888–1891)
Felix Gras (1891–1901)
Pèire Devoluy (1901–1909)
Valèri Bernard (1909–1919)
Joseph Fallen (1919–1922)
Marius Jouveau (1922–1941)
Frédéric Mistral (1941–1956)
Charles Rostaing (1956–1962)
Élie Bachas (1962–1971)
René Jouveau (1971–1982)
Paul Roux (1982–1989)
Paul Pons (en) Tradueix (1989–1992)
Pèire Fabre (oc) Tradueix (1992–2006)
Jaque Mouttet (oc) Tradueix (2006–2022)
Paulin Reynard (en) Tradueix (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaCartabèu de Santo Estello
Lou Felibrige Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webfelibrige.org Modifica el valor a Wikidata
Història d'Occitània
  Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
     Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
     Felibritge
     Regionalisme occità
     Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
     Occitània i la regionalització del 1981

El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans. El seu domini d'acció és especialment de caràcter literari, però la seva història també va tenir relacions amb certs esdeveniments polítics.

Els seus membres són els felibres i les felibresses. El que és relatiu o pertanyent al Felibritge rep l'adjectiu felibrenc -a. El nom potser prové de la transcripció errònia de la dita popular occitana Sefer libre de la lei per sèt felibres de la lei [1]