Felice Romani

Felice Romani

Biografia
Naixement	31 gener 1788 Gènova (Itàlia)
Mort	28 gener 1865 (76 anys) Moneglia (Itàlia)
Sepultura	Boschetto Irregolare (en) 44° 25′ 52″ N, 8° 57′ 06″ E / 44.4310659°N,8.9517083°E / 44.4310659; 8.9517083
Formació	Universitat de Gènova
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	Escriptor

Felice Romani (Gènova, 31 de gener de 1788 - Moneglia, 28 de gener de 1865) va ser un poeta, llibretista i professor de literatura i mitologia, italià. Va escriure llibrets d'òpera per a compositors cèlebres, com ara Donizetti i Bellini. Se'l considera un dels millors llibretistes italians, junt amb Metastasio i Boito.

Romani va deixar Gènova per Pisa amb l'objectiu d'«estudiar lleis per a complaure la seua família, i literatura per a complaure's a si mateix». Posteriorment va ingressar en la Universitat de Gènova, i mentre estudiava traduïa literatura francesa. Amb un col·lega, va preparar un diccionari en sis volums de mitologia i antiguitat, incloent la història celta a Itàlia. El coneixement de Romani del francès i l'antiguitat es reflecteix en els llibrets que va escriure; la majoria estan basats en literatura francesa i molts, com per exemple el de Norma, van utilitzar fonts mitològiques o antigues.

Romani va viatjar extensament per Espanya, on va donar classes de cant tenint entre d'altres alumnes a José Echevarría,^[1] Grècia, Alemanya i França. L'any 1814 es va establir a Milà, on va guanyar l'amistat d'importants figures del món literari i musical. Va rebutjar un càrrec com a poeta de la Cort de Viena, per a dedicar-se a escriure per a l'òpera. Va produir dues obres per al compositor Johann Simon Mayr, que li van aconseguir un càrrec en La Scala. Romani es va convertir en el llibretista més estimat de la seua època, escrivint gairebé cent obres. Malgrat el seu interès per la literatura francesa, va rebutjar l'oportunitat de treballar a París.

Generalment, Romani no creava les seues pròpies històries; es mantenia al dia amb el que ocorria en l'escena teatral parisenca i adaptava les obres que s'hi havien fet populars. Però aquesta estratègia no era sempre segura, atesa l'escassa legislació sobre drets d'autor i drets de còpia que hi havia en aquella època. En una ocasió Romani va utilitzar una obra de Victor Hugo per a una òpera de Donizetti (Lucrezia Borgia), però després de les primeres funcions a París el 1840, Hugo va obtenir una ordre per a evitar altres representacions. El llibret va ser modificat i retitulat com La rinegata, i els personatges italians es van transformar en turcs.

Romani va escriure els versos de les següents òperes: de Bellini, Il pirata, I Capuleti e i Montecchi, La straniera, La sonnambula, Norma, Zaira i Beatrice di Tenda; de Rossini, Il turco in Italia; i de Donizetti, Anna Bolena i L'elisir d'amore. Verdi també va utilitzar un dels seus llibrets, que havia estat escrit en un principi per al compositor Adalbert Gyrowetz, en una de les seues primeres òperes: Un giorno di regno.

Va ser considerat com el col·laborador ideal per a Bellini, que ja havia dit: «Doneu-me bons versos i us donaré bona música». El compositor cercava en els llibrets versos amb situacions dramàtiques i fins i tot extravagants, «dissenyats per a retratar les passions de la manera més vívida», com escriuria a Florimo el 4 d'agost de 1834. Aquests versos els va trobar en el treball de Romani.

Després de compondre I puritani sobre un llibret de Carlo Pepoli, Bellini es va proposar no escriure òperes italianes amb un altre llibretista que no fóra Romani. Però el compositor moriria pocs mesos després de l'estrena d'aquesta òpera. Romani el va plorar sentidament i va escriure un obituari en què expressava el seu penediment pels desacords que havien tingut.

L'any 1834, Romani va ser nomenat editor de la Gazzetta Ufficiale Piemontese per a la qual escrivia crítica literària. Va mantenir el càrrec fins a la seua mort, menys el lapse comprès entre 1849 i 1854. Els seus poemes lírics van ser publicats en un recull l'any 1841.