El fenc, fe o alfè és herba (gramínies) o llegums que han estat tallats i assecats per ser utilitzats com a aliment per als animals. Les flors de pastura també solen ser part de la barreja. Les plantes que s'utilitzen comunament per al fenc inclouen el margall anual (Lolium multiflorum) i el margall perenne (Lolium perenne), amb barreges d'altres herbes i trèvols (roig, blanc i subterrani). La civada, l'ordi i el blat també solen formar part del fenc. En molts països, l'alfals constituïx un fenc de qualitat superior, per al bestiar boví i els cavalls.
En climes secs i calorosos, el fenc és format d'herbes bastes molt seques que tenen molt poc valor nutricional, però és el millor que poden fer els grangers d'aquestes zones.
El material de les fulles determina la qualitat del fenc. Els grangers miren de jutjar el punt en el qual la fulla d'un prat arriba al seu màxim abans de tallar el farratge. El material segat es deixa assecar per tal que perdi una bona part de la humitat però segueixi prou fort perquè la maquinària el pugui recollir del sòl i processar-lo per a emmagatzemar-lo en fardells, piles o en clots.