Filariosi

Filariosi

Tipus	nematodosi, helmintosi i malaltia
Especialitat	infectologia
Classificació
CIM-11	1F66
CIM-10	B74
CIM-9	125.0-125.9
Recursos externs
Patient UK	lymphatic-filariasis
MeSH	D005368
Orphanet	2034
UMLS CUI	C0016085 i C0013755
DOID	DOID:1080

La filariosi és una helmintosi causada per filàries filiformes de nematodes (cucs rodons) de la superfamília Filarioidea.^[1] És una malaltia zoonòtica^[2] que afecta a uns 120 milions de persones a 72 països, especialment els de clima tropical i subtropical d'Àsia,^[3] Àfrica,^[4] Amèrica del Sud,^[5] el Pacífic occidental^[6] i el Carib.^[7]

Hi ha 9 filàries que utilitzen els éssers humans com el seu hoste definitiu. Es divideixen en tres grups segons el lloc en el cos que ocupen:

• La filariosi limfàtica és causada pels cucs Wuchereria bancrofti,^[8] Brugia malayi,^[9] i Brugia timori.^[10] Aquests cucs ocupen el sistema limfàtic, incloent els ganglis limfàtics,^[11] i en casos crònics causen hidrocele,^[12] limfedema^[13] i elefantiasi.^[14] De vegades, la filariosi limfàtica es presenta com una massa testicular solitària,^[15] com un dolor abdominal agut,^[16] com un quist retroperitoneal,^[17] com una lesió quística en la paret vaginal,^[18] com un embassament pleural hemorràgic massiu recurrent amb tamponament cardíac concomitant^[19] o com una pancitopènia infantil greu.^[20] L'OMS inclou aquesta parasitosi a la llista de malalties tropicals desateses.^[21] Origina amb freqüència discapacitats de gravetat variable en els habitants dels païssos on és endèmica.^[22] Hi ha zones, sobretot a l'Àfrica,^[23] en les quals la coexistència de filariosi limfàtica i malària simptomàtica té una alta incidència.^[24]
• La filariosi subcutània és causada per Loa loa (cuc de l'ull d'Àfrica), transmès per la mosca Chrysops.^[25] També es coneix com a loaiasi o edema de Calabar.^[26] Inicialment, la filària Loa loa s'estableix en la capa de greix subcutània, on prolifera abans de migrar a altres llocs. Una vegada ha arribat al torrent sanguini de l'hoste després d'un llarg període d'incubació,^[27] s'ubica a la conjuntiva de l'ull i provoca molèsties intermitents de tipus dolorós.^[28] També pot afectar la cavitat vítria.^[29]
• La filariosi de cavitat serosa és causada pels cucs Mansonella perstans^[30] i Mansonella ozzardi,^[31] ocupen les cavitats seroses de l'abdomen.^[32]

Els abscessos a extremitats,^[33] cervicals,^[34] mamaris masculins,^[35] submandibulars^[36] o perirenals rarament són la primera manifestació d'una filariosi.^[37] La eosinofília pulmonar tropical és una seriosa complicació respiratòria d'algunes filariasis, ocasionada per una reacció d'hipersensibilitat tipus I davant la presència de microfilàries en el parènquima del pulmó.^[38]

En tots els casos, els vectors són insectes hematòfags (mosques o mosquits) i copèpodes en el cas de Dracunculus medinensis.^[39] Les mosques negres del gènere Simulium transmeten la filària Onchocerca volvulus^[40] causant, juntament amb el seu endosimbiont bacterià Wolbachia pipientis de l'oncocercosi,^[41] una malaltia que provoca un gran nombre de casos de ceguesa a l'Àfrica subsahariana.^[42] L'epilèpsia associada a l'oncocercosi^[43] i la sindrome de Nakalanga^[44] són bastant freqüents en zones endèmiques. Ochlerotatus niveus és el vector de la filariosi limfàtica subperiòdica diürna,^[45] una variant singular de la filariosi limfàtica amb alta prevalença únicament al districte de Nicobar de les illes Andaman i Nicobar.^[46]

Una persona infestada per filàries pot ser descrita com "microfilarèmica" o "amicrofilarèmica," depenent de si es poden o no trobar a la sang perifèrica microfilàries.^[47] La filariosi és diagnosticada en casos amb microfilarèmia usant diversos mètodes,^[48] principalment a través de l'observació directa de microfilàries en la sang perifèrica^[49] o emprant biomarcadors antigènics.^[50] La filariosi oculta (amicrofilarèmica) es diagnostica basada en observacions clíniques i, en alguns casos, mitjançant la recerca d'un antigen determinat a la sang circulant.^[51] Microscòpicament, les microfilàries acostumen a tenir entre 250-300 micròmetres de longitud i uns 3-7 de diàmetre, una beina incolora a la tinció de Giemsa i diversos nuclis somàtics que varien de localització segons l'espècie. En certs casos de loaiasi, la morfologia poc definida de les microfilàries fa que sigui necessari efectuar la prova de la reacció en cadena de la polimerasa per obtenir un diagnòstic de certesa.^[52] Durant els darrers anys s'ha registrat als païssos del Primer Món un considerable augment de la població immigrant i de viatgers provinents d'àrees amb filariosi endèmica. Aquesta situació epidemiològica ha impulsat el desenvolupament de técniques específiques de diagnòstic molecular alternatives als procediments parasitològis clássics, per tal de facilitar la diagnosi diferencial entre els diferents helmints implicats en les filariosis importades.^[53] La identificació incidental de microfilàries en un nòdul tiroidal al practicar una punció aspirativa amb agulla fina és un fet poc comú.^[54]