La filosofia social és una branca de la filosofia que s'encarrega d'estudiar el comportament humà en grup. Inclou les bases filosòfiques de la psicologia, la legitimitat de les lleis, el funcionament general de la cultura, l'ètica política, la identitat social, les diferents ideologies o la recepció del coneixement i les normes per part d'una comunitat. Analitza com es configura el jo respecte als altres, com afecten aquests altres a la llibertat personal i com es construeixen les societats en sentit ampli.
Molts dels seus focus d'atenció coincideixen amb altres disciplines, com la sociologia o la psicologia social. Tot i que la majoria de pensadors s'han dedicat a les qüestions relacionades amb les relacions entre persones, la disciplina neix a finals del segle xviii com a branca autònoma.
Els filòsofs socials fan èmfasi en la comprensió dels contextos socials per a les qüestions polítiques, jurídiques, morals i culturals, i al desenvolupament de marcs teòrics, des de l'ontologia social fins a les teories cosmopolites de la democràcia, els drets humans i la justícia global.[1]
Un dels investigadors actuals més destacats en filosofia social és Axel Honneth. La filosofia social està menys representada a França i el terme filosofia social es fa servir menys allà que en altres tradicions nacionals, a causa de la relació conflictiva que ha prevalgut en aquest país entre la filosofia i la sociologia. Tanmateix, un cert nombre d'obres d'autors francòfons pertanyen a la filosofia social: és el cas de L'institution imaginaire de la société de Cornelius Castoriadis, Critique de la raison dialectique de Sartre, Aventures de la dialectique de Maurice Merleau-Ponty o Histoire de la folie de Michel Foucault.
- ↑ «Overview - Journal of Social Philosophy» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2021].