|
No s'ha de confondre amb Fliscorn. |
 Fiscorn construït entre 1861 i 1918, fons del Museu de la Música de Barcelona  | |
| Tipus | instrument de metall |
|---|---|
El fiscorn[1] és un instrument de la cobla.[2] Es tracta d'un instrument de vent metall, és a dir amb embocadura de broquet, vàlvules i tub cònic, de la família dels flugelhorns.[3] Els fiscorns de la cobla són flugelhorns barítons afinats en Do i amb la configuració típica de la banda: amb el pavelló o campana que mira cap endavant, com un gran bugle. Els intèrprets del fiscorn es designen com a fiscornaires o simplement com a fiscorns.
Actualment es troba en formacions musicals a Catalunya ja siguin cobles o grups de música tradicional.[4]
El fiscorn va ser introduït a Catalunya fruit de la reforma de la cobla realitzada per Pep Ventura. Ventura impulsà l'arraconament del sac de gemecs o cornamusa -substituït per la tenora-, perfeccionà el tible i hi introduí el cornetí, el fiscorn i el contrabaix. Ell i altres autors anaven fent partitures i en cada una anaven assajant nous instruments i combinacions. Així va tenir lloc la introducció de les tres tenores, de les dues tenores (fórmula que es va consolidar), de les campanes i de les formacions de cinc fins a dotze músics. Va caldre cercar l'equilibri sonor i aquest es va trobar amb la formació "definitiva" de la cobla moderna (amb excepció de la substitució dels cornetins per trompetes i de la introducció de la tercera trompeta i del trombó).[4]
El món dels fiscorns fins fa poc estava molt malament. Si se'n volia un, o se'n trobava un de vell o s'havia de comprar un August (estan [5] afinats, però amb un so no gaire bo), un Rampone o un Consolat de Mar (desafinats i amb un so bastant dolent), fins que el constructor alemany J. Voigt començà a fer reproduccions del fiscorn Omniphon, del segle passat.
El fiscorn de cobla, la tessitura del qual segons la classificació alemanya seria la d'un Tenorhorn, modernament ha acabat anomenant-se spanisches Bassflügelhorn (flugel baix espanyol), ja que les úniques comandes d'aquest instrument els arriben d'Espanya, ja que els catalans en som actualment els únics usuaris del món.[4]
Aquest instrument es pot estudiar com a instrument principal a l'ESMUC de Barcelona, al Conservatori Montserrat Caballé de Perpinyà, a l'Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d'Empúries i al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona.
- ↑ «fiscorn». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Fiscorn». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El Fiscorn». Cobla Sabadell. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2013. [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pont, Eugeni. «El fiscorn de cobla. Origen i breu història» (pdf), 2006. Arxivat de l'original el 6 de març 2014. [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ Fundació Enciclopèdia Catalana. Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0235-4.