Fortran

Infotaula de llenguatge de programacióFortran
Tipusllenguatge de programació, llenguatge de programació estructurada, llenguatge de programació imperatiu, llenguatge de programació procedural, llenguatge de programació orientat a objectes, generic programming language (en) Tradueix i array programming language (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1957
DissenyJohn W. Backus Modifica el valor a Wikidata
DesenvolupadorJohn Backus i IBM
Paradigma de programacióprogramació estructurada, programació orientada a objectes, programació procedimental, programació genèrica, llenguatge imperatiu i array programming (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Darrera versió estableFortran 2008 (ISO/IEC 1539-1:2010)
Tipus de dadesestàtic, manifest i nominal
Majors implementacionsmúltiples, per exemple Absoft, Cray, GFortran, G95, IBM, Intel, Lahey/Fujitsu, Numerical Algorithms Group, Open Watcom, PathScale, PGI, Silverfrost, Oracle, XL Fortran,
Influenciat perSpeedcoding
Ha influenciatALGOL 58, BASIC, C, PL/I, PACT I, MUMPS, Ratfor
Sistema operatiumultiplataforma
Extensió dels fitxers.f, .for, .f90, .f95
Codi fontCodi font Modifica el valor a Wikidata
Llicènciallicència MIT Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Pàgina webfortran-lang.org Modifica el valor a Wikidata

Fortran (o FORTRAN) és el primer llenguatge de programació d'alt nivell, desenvolupat a la dècada dels 50 i que encara s'usa actualment. El nom ve de FORmula TRANslation ('traducció de fórmules' en anglès). Les primeres versions usaven el nom FORTRAN, però l'estàndard actual es refereix al llenguatge com a Fortran[1]

El primer compilador de FORTRAN per a l'IBM 704 el va desenvolupar de 1954 a 1957 un equip d'IBM dirigit per John W. Backus.[2] L'objectiu principal era desenvolupar un llenguatge d'alt nivell, que permetés escriure programes independents de la màquina, però que tingués una velocitat d'execució semblant a la del llenguatge d'assemblador. El llenguatge va ser un èxit rotund i la comunitat científica el va adoptar de seguida. Com que el llenguatge s'ha fet servir sempre per a programes numèricament intensius, els compiladors de Fortran solen produir executables molt eficients. Tot i això, a finals dels anys 80, el llenguatge (Fortran 77) havia quedat força endarrerit respecte a altres com C. Les noves revisions (Fortran 90 i 95) l'han modernitzat eliminant-ne algunes de les característiques més obsoletes i afegint suport per a programació orientada a objectes, paral·lelisme, recursivitat, variables punter, assignació d'emmagatzematge dinàmica, i instruccions per cas, entre d'altres.[3] Actualment, Fortran s'utilitza gairebé només per a càlcul científic i anàlisi numèrica.[4]

  1. «Fortran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. John Backus. «The history of FORTRAN I, II and III» (en anglès).
  3. W. H. Press, S. A. Teukolsky, W. T. Vetterling, B. P. Flannery. Numerical Recipes in Fortran 90. Cambridge University Press, 1999, p. 953-9. ISBN 0-521-57439-0. 
  4. Eugene Loh «The Ideal HPC Programming Language» (en anglès). Queue. Association of Computing Machines, 8, 6, 18-06-2010.