Francesc I de Lorena

Plantilla:Infotaula personaFrancesc I de Lorena

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) François Ier de Lorraine Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1517 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1545 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Remiremont (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Lorena i Bar (1544–1545)
Lord of Mercœur (en) Tradueix (1539–1545) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCristina de Dinamarca (1541 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles III de Lorena, Renata de Lorena, Dorothea de Lorraine Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoni de Lorena Modifica el valor a Wikidata  i Renata de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolau de Mercoeur
Anna de Lorena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.

Essent marquès de Pont-à-Mousson, va passar part de la seva infància a la cort francesa. Però per a mantenir un cert equilibri entre Regne de França i l'Imperi, es va casar amb la neboda de l'emperador Carles V, Cristina de Dinamarca. Amb tot, el 1540 el conflicte entre la Casa de Valois i la dels Habsburg canvià de rumb i d'escenari. El rei de França Francesc I va renunciar a Itàlia i el camp de batalla entre els dos bàndols es desplaçà cap al nord, afectant directament Lorena. El pare de Francesc, Antoni de Lorena, va procurar mantenir una política de neutralitat. Però no van aconseguir impedir la invasió del ducat per part de les tropes imperials la primavera de 1544.

En morir el seu pare, el 1544, va assumir la titularitat dels ducats de Lorena i de Bar, però Francesc va morir a l'any següent. Francesc, durant el breu temps de govern, va procurar seguir la política de neutralitat del seu pare i actuà com a intermediari entre els dos monarques contendents. Va tenir un paper important en les negociacions que van derivar en la Pau de Crépy el 18 de setembre de 1544.