 Retrat atribuït a Fernando del Rincón, principis de segle XVI  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1476 Toledo (Espanya) | ||||||||||||||
| Mort | 23 octubre 1528 (51/52 anys) Àvila (Espanya) | ||||||||||||||
| Sepultura | Convent de San Juan de la Penitencia (Toledo) | ||||||||||||||
| Bisbe de Ciudad Rodrigo | |||||||||||||||
| 1509 – 1514 | |||||||||||||||
| Bisbe d'Àvila | |||||||||||||||
| 1514 – 1528 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||||||||||||||
| Orde religiós | Franciscans i Orde de Frares Menors | ||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Francisco Ruiz, O.F.M. (Toledo, c.1476-Àvila, 23 d'octubre de 1528)[1] va ser un religiós castellà, membre de l'orde de Sant Francesc, company i secretari del cardenal i arquebisbe de Toledo Francisco Jiménez de Cisneros. Va ser predicar a Amèrica, i en tornar a Espanya, va ser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo (1509-1514) i després d'Àvila (1514-1528)
D'orígens humils, Gil González Dávila afirma que els seus pares eren molt pobres i que l'enviaren a la catedral de Toledo com a escolà, on destacà per les seves qualitats en cant, més tard estudià en el col·legi d'un mestrescola i canonge de la catedral. Va prendre els hàbits de l'orde de Sant Francesc al convent de Santa Maria de Jesús a Alcalá de Henares el 1493, i fou guardià seu Juan de Marchena.[2]
Recent entrat a l'orde, amb disset o divuit anys, va ser recomanat a Francisco Jiménez de Cisneros, llavors recentment nomenat provincial dels franciscans, que tenia la necessitat d'un jove acompanyant que li fes menys feixuc el viatges que hauria realitzar i l'ajudés en les seves tasques. Així, Ruiz esdevingué home de confiança, confessor i secretari del futur cardenal, i ambdós feren camí, Cisneros sobre un ase i Ruiz a peu, i a més demanava almoina en nom dels dos, car no permetia que el seu amo en demanés.[1][2]
Ruiz va anar a les Índies ran d'una petició de Cisneros, aleshores ja nomenat arquebisbe de Toledo, als monarques de controlar més l'acció dels governadors i de la bona expansió de la fe cristiana a Amèrica amb l'enviament de religiosos, que gaudissin de poder per aturar males praxis i els possibles desordres. Ruiz arribà al continent juntament amb altres frares, Juan Trasierra i Juan de Robles.[3] Allà va dur una vida de predicació i evangelització, a més de revisar l'acció dels governadors sobre els indígenes. El clima no li fou favorable i va emmalaltir, quelcom que el va obligar tornar a la península sis mesos després. A la seva tornada, Ruiz portava regals exòtics i un grup d'indígenes per als monarques i per al cardenal Cisneros, de qui tornà a ser secretari.[1]
El 1509 va ser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo, el mateix any acompanyava a Cisneros a la presa i entrada la ciutat d'Orà. Va restar en aquesta diòcesi fins a 1514, que és promogut a bisbe d'Àvila, a la mort d'Alonso Carrillo de Albornoz, durant l'exercici del qual mor el cardenal Cisneros, que deixà a Ruiz com a testamentari. El 1522, amb motiu de l'elecció del papa Adrià VI, inquisidor general d'Espanya i mestre de l'emperador Carles V, Ruiz va ser un dels prelats que l'acompanyà fins a Itàlia, i es mantingué en la seva obediència fins a la seva mort el 14 de setembre de 1523.[4][1]
El 1524 va contractar la seva sepultura des de Gènova, en tornar a Espanya va passar la resta dels seus dies a la seva diòcesi. Ruiz fou sempre un gran amant de l'art, i durant el seu mandat es van fer moltes obres d'art a la Catedral d'Àvila, especialment escultures realitzades per Vasco de la Zarza. També va fundar i dotar la capella major del convent de San Juan de la Penitencia de Toledo, on es feu enterrar, o les obres de Santo Domingo el Antiguo.[1][4]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Partearroyo, 2005.
- ↑ 2,0 2,1 González Dávila, 1647, p. 288.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 289.
- ↑ 4,0 4,1 González Dávila, 1647, p. 290.