Francs salis

Francs salis

Tipus	grup humà extingit

Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del segle iii. En aquell temps ocupaven el territori del delta del Rin, al nord de la Gàl·lia. En un principi els romans els van qualificar de "tribu germànica" i de laeti («aliats»), poc després van esdevenir la primera tribu germànica que es va establir permanentment en territori de l'Imperi Romà. Després de colonitzar Batavia, una illa fronterera del Rin, l'any 358, van arribar a una mena d'acord amb els romans que els van permetre establir-se més al sud fins a tocar amb les terres dels Toxandris (una àrea que coincideix amb l'actual Brabant del Nord, la regió belga de Flandes, Kempen i part de Limburg).

Amb el temps, els salii, van ser identificats només amb l'apel·latiu "francs", de manera que el seu nom va deixar d'aparèixer en els textos a partir del segle VII i la seva història es va unir a la del poble franc.^[1] El conjunt de lleis conegut com a Lex Ripuaria, fet a Colònia al voltant de l'any 630, és considerat com el darrer escrit legal dels francs salis, al qual pertany la llei Sàlica. Es creu que els reis de la dinastia merovíngia eren descendents dels francs salis.