Franz Xaver Haberl

Plantilla:Infotaula personaFranz Xaver Haberl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1840 Modifica el valor a Wikidata
Mallersdorf-Pfaffenberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1910 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Ratisbona (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Regensburg Cathedral (en) Tradueix
1871 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, musicòleg, organista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl Proske Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLorenzo Perosi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: a02f2861-caa9-4d78-8beb-d55a5b27aee5 Discogs: 4567549 IMSLP: Category:Haberl,_Franz_Xaver Modifica el valor a Wikidata

Franz Xaver Haberl (Oberellenbach, 12 d'abril de 1840 - Ratisbona, 5 de setembre de 1910) va ser un músic i sacerdot austríac, gran impulsor del cecilianisme a Alemanya.

Va fer els estudis eclesiàstics i fou ordenat sacerdot a Passau l'any 1862. Allà després va exercir de mestre de capella de la catedral i prefecte de música del seminari. Després va ser organista de l'Església de Santa Maria dell'Anima a Roma des de 1867 a 1870. En 1868 va fer una nova edició de l'Editio Medicea per interpretació de cant gregorià, temporalment reconeguda com a oficial per la Santa Seu. Des de 1871, va ser mestre de capella de la catedral de Ratisbona. Allí va fundar una escola de música sacra juntament amb Jacob i Michael Haller. A l'inici eren només tres alumnes, però aviat va aconseguir gran reputació i van arribar estudiants de tot Europa entre altres, Delfino Thermignon,[1] Max Filke,[2] Herman Baenerle,[3] Ignaz Mitterer,[4] i un jove Lorenzo Perosi, que va viatjar a Ratisbona el 1893 protegit pel comte Lurani Cernuschi.[5]

Traduí, al castellà, en col·laboració del mestre mexicà José Guadalupe Velázquez, el Magister Choralis, famós llibre vers el cant gregorià escrit per ell.[6]

  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1446. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa v. 23, pàg. 1394. (ISBN 84-239-4523-5)
  3. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 1126 (ISBN 84 239-4535-9)
  5. ↑ CESARE: La Vanguardia, 8 de septiembre de 1898
  6. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 673 (ISBN 84-239-4567-7)