| ʃ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 134 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ʃ | ||
| Unicode (hex) | U+0283 | ||
| X-SAMPA | S | ||
| Kirshenbaum | S | ||
| Braille |  | ||
| |||
| So | |||
.svg)
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa [ʃ] a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh. En la notació romànica es representava [š]. És un so de la parla present a la majoria d'idiomes actuals.
En anglès: Voiceless dorso-palatal velar fricative o Sj-sound i en suec:Sj-ljudet, és una consonant fricativa que cobreix un rang des sons similars usats en la majoria dels dialectes de l'idioma suec, es transcriu com /ɧ/. En el suec de forma comuna se'n fa referència com el so sje, en función de la seva escriptura més comuna. Una altra grafia de /ɧ/ acostuma a ser sk davant de les vocals e, i, ö i ä. El mateix so acostuma a aparèixer amb l'ortografia stj, skj, ti, entre d'altres. Els sons dins del rang tenen unes propietats acústiques molt similars, no gaire diferents del so /ç/ del neerlandès meridional, o de l'alemany ch després d'e o i, i una labialització característica. L'Alfabet Fonètic Internacional descriu /ɧ/ com uns "/ʃ/ i /x/ simultanis" (sh anglesa i j en castellà), però aquesta afirmació està acceptada per alguns fonetistes, incloent-hi un antic president de l'AFI.[1]
- ↑ Ladefoged, Peter; & Maddieson, Ian. (1996). The sounds of the world's languages. Oxford: Blackwell Publishers.