 |
L'article o secció necessita millores de format. |
|
Per a altres significats, vegeu «Funk (desambiguació)». |
 | |
| Orígens estilístics | Soul amb més èmfasi en el beat, influències del Rhythm and Blues, jazz i rock psicodèlic |
|---|---|
| Orígens culturals | Entre mitjans i finals de la dècada de 1960, als Estats Units |
| Instruments típics | guitarra elèctrica, baix elèctric, teclats, orgue Hammond, clavinet, sintetitzador, instruments de vent |
| Popularitat al Mainstream | Alta a la dècada de 1970; una revifalla posterior de beat funk en el Metal |
| Formes derivades | Disco - Hip-hop - Electro music |
| Origen | Estats Units d'Amèrica  |
| Creació | 1965 |
| Part de | música popular |
| Subgèneres | |
| Go-go - P-Funk - Deep Funk - Electrofunk | |
| Gèneres de fusió | |
| Afrobeat - Funk metal - Funk rock - Funkcore - Jazz Funk - Acid Jazz - G-Funk | |
Mostra d'àudio | |
El funk és un estil musical que sorgí als Estats Units durant els anys 70 com a resultat de l'evolució d'alguns elements del soul i del jazz.[1] La seva popularitat s'estengué tan ràpidament que no tardà a consolidar-se com un estil propi, i des d'aquell primer moment marcà la història de la música de ball. El funk es pot reconèixer amb facilitat pel seu ritme sincopat, les línies del baix molt marcades, una percussió molt destacada i un èmfasi quasi sexual en la interpretació vocal. Alguns dels seus principals exponents són Jamiroquai, James Brown, Prince, Sly & The Family Stone, Maceo Parker i Stevie Wonder.
- ↑ Bogdanov, Vladimir; Woodstra, Chris; Erlewine, Stephen Thomas. All Music Guide to Jazz (en anglès). Backbeat Books, 2002, p. xii. ISBN 087930717X.[Enllaç no actiu]