Futurisme

El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest. Així, es considera que s'inicia quan, el 20 de febrer de 1909, el poeta Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest del Futurisme al diari Le Figaro de París.^[1]

El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar «simultaneisme».

Valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava entre altres coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i l'expressió plàstica en totes les arts, incloent-hi les escèniques i la literatura, per exemple en la disposició en què s'escriu i les tipografies. No pocs futuristes van simpatitzar amb el feixisme, de fet posterior a la mort de gran nombre d’artistes del moviment, per culpa del seu involucrament dins la guerra, el futurisme va anar perdent visibilitat, però tornaria en un futur amb unes arrels encara més feixistes causades per aquesta glorificació de la guerra. Del futurisme sorgirà un nou moviment, l’any 1914, anomenat «pintura metafísica».^[2]