Galeries Dalmau

Infotaula d'organitzacióGaleries Dalmau
lang=ca
Exposició de Quim Torras (1912) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgaleria d'art Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1906
FundadorJosep Dalmau i Rafel Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1930 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Galeries Dalmau va ser una galeria d'art a Barcelona, en funcionament del 1906 al 1930 (també coneguda com a Sala Dalmau, Les Galeries Dalmau, Galeria Dalmau i Galeries J. Dalmau). La galeria va ser fundada i gestionada pel pintor i restaurador simbolista Josep Dalmau i Rafel.[1][2] El seu objectiu era promoure, importar i exportar el talent artístic d'avantguarda.[3][4][5][6]

El 3 de juny de 1911 es va inaugurar una nova seu de les galeries en el número 18 del carrer de la Portaferrissa, amb una exposició de la pintora polonesa Mela Mutermilch.[7]

El 1912, Galeries Dalmau va presentar la primera exposició grupal declarada del cubisme a tot el món, amb una mostra controvertida de Jean Metzinger, Albert Gleizes, Juan Gris, Marie Laurencin i Marcel Duchamp. La galeria va comptar amb exposicions pioneres que van incloure Fauvisme, Orfisme, De Stijl i art abstracte amb Henri Matisse, Francis Picabia i Pablo Picasso, tant en exposicions col·lectives com en solitari. Dalmau va publicar la revisió dadaista 391 creada per Picabia, i va donar suport a Troços per Josep Maria Junoy i Muns.[8][9][10]

Va ser la primera galeria d'Espanya a exposar obres de Juan Gris, la primera que va acollir exposicions en solitari d'obres d'Albert Gleizes, Francis Picabia, Joan Miró, Salvador Dalí i Àngel Planells. Va ser també la primera galeria que va exhibir vibració. Va presentar artistes d'avantguarda, tendències i manifestacions autòctones noves al panorama artístic català, alhora que va exportar art català a l'estranger, mitjançant projectes d'intercanvi d'exposicions, com ara la promoció de la primera exposició de Joan Miró a París (1921). A Dalmau se li acredita haver introduït art d'avantguarda a la península Ibèrica.[11] A causa de les activitats i exposicions de Dalmau a la galeria, Barcelona es va convertir en un important centre internacional d'idees i mètodes innovadors i experimentals.[12][13]

  1. ↑ Montañés, José Ángel. «Les Galeries Dalmau, ‘reobren' a Internet». El País, 26-08-2017. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. ↑ Vidal Oliveras, Jaume «L'origen del marxant Josep Dalmau». Universitat Autònoma de Barcelona, 1991.
  3. ↑ Mark Antliff and Patricia Leighten, A Cubism Reader, Documents and Criticism, 1906-1914, University of Chicago Press, 2008, pp. 293–295
  4. ↑ Carol A. Hess, Manuel de Falla and Modernism in Spain, 1898-1936, University of Chicago Press, 2001, p. 76, ISBN 0226330389
  5. ↑ Francis Picabia, 391, several issues available online
  6. ↑ Peter Brooker; Sascha Bru; Andrew Thacker; Christian Weikop The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines: Europe 1880 - 1940. Oxford University Press, 19 maig 2013, p. 398. ISBN 978-0-19-965958-6 [Consulta: 31 gener 2015]. 
  7. ↑ Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 34-35 i 62. ISBN 97884612-2004-5. 
  8. ↑ Troços, digitalization available in the ARCA Portal (archive of antique Catalan magazines)
  9. ↑ Archive of Troços magazine
  10. ↑ Josep Maria Junoy, Arte & Artistas (Primera serie), Barcelona, Llibreria de L'Avenç, 1912
  11. ↑ Andrés de Pàmies, Elisenda «Les Galeries Dalmau: un projecte de modernitat a la ciutat de Barcelona». Universitat Pompeu Fabra, 2013.
  12. ↑ M. Lluïsa Faxedas Brujats, "Barradas' Vibrationism and its Catalan Context", RIHA Journal 0135, 15 July 2016
  13. ↑ Sebastià Gasch, El arte de vanguardia en Barcelona (Avant-Garde Art in Barcelona), Destino. Año 1962, No. 1287-1290 (Abril), p. 48