 Els pobles de la Gàl·lia abans de la conquesta romana  | |
| Tipus | grup ètnic històric |
|---|---|
| Part de | celtes |
| Epònim | Gàl·lia |
| Geografia | |
| Originari de | França (França) |
| Seguit per | cultura gal·loromana |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Els gals estaven dividits en molts pobles o tribus que es comprenien entre ells, que pensaven igual, que descendien tots d'una mateixa soca i que coneixien la seva genealogia. A aquests vincles d'afiliació, reals o mítics, que els creava les obligacions de solidaritat, s'afegien a més aliances que subscrivien alguns per ser considerats en la clientela d'altres per formar federacions com les dels arverns i hedus. Cadascun d'aquests pobles es va dividir en "civitas" identificades per un cap del lloc i un territori anomenat en llatí «pagus», que al seu torn se subdividia en «vicus», més o menys equivalent als cantons actuals.
Les civilitzacions gal·les s'associen en arqueologia a la civilització celta de la Tène (nom d'un jaciment descobert a la vora del llac de Neuchâtel, Suïssa). La civilització de la Tène va florir en el continent en la segona Edat del Ferro, i va desaparèixer a Irlanda durant l'alta edat mitjana.