Ganges

Ganges

Tipus	riu
Epònim	Ganga
Inici
Continent	Àsia
País de la conca	Índia
Cota inicial	7.756 m
Entitat territorial administrativa	Índia
Localització	Glacera Gangotri
Final
Localització	golf de Bengala
30° 59′ N, 78° 55′ E / 30.98°N,78.92°E / 30.98; 78.92 B 22° 05′ 00″ N, 90° 50′ 00″ E / 22.0833°N,90.8333°E / 22.0833; 90.8333
Ciutat riberenca	Haridwar, Soron, Kannauj, Kanpur, Allahabad, Varanasi, Patna i Rajshahi
Afluents	20
Conca hidrogràfica	Conca del Ganges
Característiques
Altitud	9 m
Dimensió	2.525 () km
Superfície de conca hidrogràfica	1.060.000 km²
Mesures
Cabal	12.000 m³/s

El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia travessant la plana del Ganges fins a Bangladesh. El Ganges és el riu sagrat per excel·lència de tota l'Índia. D'acord amb la tradició teològica hindú, la seva aigua té virtuts salvífiques i purificadores. La ruta del Ganges, 2.510 quilòmetres des de l'Himàlaia fins al golf de Bengala, marca tot un país, una cultura, una religió.

Neix amb el nom de Bhagirathi des de la glacera Gangotri,^[1] a l'Himàlaia occidental, a l'estat indi d'Uttarakhand, i s'uneix al riu Alaknanda prop de Deoprayag per a formar el Ganges. El riu Yamuna és l'afluent més important del Ganges, i la seva unió queda prop de la ciutat sagrada hindú de Prayag, actualment coneguda com a Allahabad.

Desemboca formant, amb el riu Brahmaputra el major delta del món, el delta del Ganges, al golf de Bengala, on es divideix en molts rius menors. Un d'ells és el riu Hoogli, prop de Calcuta; un altre és el Padma, riu que entra a Bangladesh. La regió limitada pel delta del Ganges, prop de les costes del golf de Bengala, és coneguda com els Sunderbans (Boscos bells) – una regió de boscos espessos de gingebre, i l'hàbitat natural del tigre de Bengala.

La conca que formen el riu i els seus tributaris abraça enterament els estats indis d'Uttarakhand -antic Uttaranachal-, Delhi, Uttar Pradesh, Bihar i Bengala Occidental, part d'Haryana, Madhya Pradesh i Iharkhand, i una gran majoria dels territoris del Nepal i Bangladesh. La població estimada de la regió gangètica dona una xifra que ronda els 640 milions de persones; aproximadament, tantes com la Unió Europea i els Estats Units junts. O, dit d'una altra forma, un de cada deu habitants del món vivia en aquesta zona. Si des d'un punt de vista geogràfic i demogràfic no es pot dubtar que la vall conforma alguna cosa així com l'espina dorsal de l'Índia, també atenent a qüestions històriques i culturals haurà de reconèixer-se la centralitat indiscutible de la regió.

Aquesta ha estat -i és- la terra del sànscrit o llengua "perfectament construïda" (samskrita), la lingua franca pan-índia per antonomàsia, la mare de l'hindi, del bengalí i de tants idiomes del nord de l'Índia; la llengua amb la qual es va compondre pràcticament tota la producció poètica, teatral, èpica, filosòfica, religiosa o contista de l'Índia anterior al segle xiii.

Els bramans de fa tres mil anys ja designaven el curs alt i mig del riu amb apel·lacions de Ârya-varta (Terra dels nobles), Mâdhya-desha (País del mig o la Mediterrània) o Bharatavarsha (Continent dels descendents de Bharata). Aquests conceptes connoten un ordre social i ritual molt elevat. De fet, encara avui, l'Estat d'Uttarakhand acull la densitat més alta de bramans de tota l'Índia: un 20%. Fins i tot les mateixes divinitats lloen la sort dels que han nascut en aquesta regió tan especial, en la qual els ritus i els sacrificis condueixen al Cel i -pot ser que- a l'incondicionat (moksa, nirvâna).

La conca continua sent un dels focus espirituals i religiosos més dinàmics del planeta. No en va, al voltant del riu es va teixir aquesta família de religions que anomenem hinduisme, i a la seva riba van néixer les tradicions germanes del budisme i del jainisme. A la vall es troben alguns dels llocs més sants del món, com la ciutat de Varanasi (Benarés), la no menys sagrada Haridwar o Allahabad, que periòdicament reuneix a la congregació més multitudinària humana del planeta, la Kumbha Emla. També cal citar els llocs associats a les vides de Buda i dels omniscients del jainisme. Tan poderoses van ser aquestes tradicions, que l'estat de Bihar deriva el seu nom dels monestirs budistes: vihara. Sense oblidar els santuaris de les muntanyes a Garhwal, on neix la deessa, la mare Ganga.